Cercar en aquest blog

dilluns, 22 de setembre de 2008

Valor

M’agradaria tenir el valor
Per acostar-me a tu
I dir-te a cau d’orella
Que vull ser el teu amant.

I tu, sorpresa,
Enigmàtica,
No m’engeguessis
Amb la mirada irada.

Sentir com el desig glat
Al teu interior.

13 comentaris:

rosseta ha dit...

Ostres un poema escuet però molt entenedor, ja ho diuen que amb poques paraules es poden dir moltes coses. Si li parlessis així segur que et miraria amb una mirada de desig ;)

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Això els passa a molts, que es moren de ganes però no fan res. I potser l'altra persona (causant del desig) també ho desitja...

ciber-besets amb molt de desig

El company de Venus ha dit...

Rosseta: Cert, curtet però amb missatge. No calia allargar-lo més. En tot cas, només calia imaginar.

Lucrècia de Borja: Gràcies pel teu consell, sempre savi. Suposo que, com sempre, és la por al rebuig, al ridícul fins i tot, el que ens porta a no dir res, a guardar-nos-ho tot a dins. A partir d'ara, crec que intentaré posar-ho en marxa... A veure què passa. Ja t'ho explicaré.

- assumpta - ha dit...

gràcies pel post al meu bloc.

M'agraden aquests relats-poèctics que ho diuen tot com aquest, en la justa mesura. De tant en tant em perdré un estoneta pel "racó".

El company de Venus ha dit...

Assumpta: Gràcies. Seràs benvinguda perquè hi ha molts racons.

Guspira ha dit...

Paraules de desig desarmades de valor...Molt quotidià en els nostres afers, pot ser massa i tot!
Pensaments de tothom...

El company de Venus ha dit...

És curiós veure que són pensaments de tothom, però sembla que tots ens ho guardem a dins, no? Vaja, a mi ningú m'ha abordat mai així... A partir d'ara obriré més els ulls.

mar ha dit...

Sí, company,
obre bé els ulls,
aguditza els sentits i... potser...
amb aquestes paraules...
algú...
decideix ...
contar-te els seus desigs a cau d'orella...

i tu, sorprès (o potser no) i enigmàtic, seguissis el joc i et deixessis seduir... dolçament...

El company de Venus ha dit...

Mar: Tindré els ulls ben oberts i les oïdes ben despertes... M'ajudaràs?

m ha dit...

Veure-ho per escrit sembla d'allò més normal...aleshores arriba el dia en el que t'atreveixes, i truques a una porta i ho deixes anar.

tot tremola en aquell moment, el silenci sembla que parla i quan mires el rellotge, només han passat uns segons.

El Company de Venus ha dit...

Si, però trucar a aquesta porta costa molt. És una porta gran, que impressiona, que fa vertígen i davant la qual et sents petit.
Gràcies per la visita.

m ha dit...

és difícil, molt, però quan ho fas i surt bé, és inmillorable.

paraules d'una covard :)

El Company de Venus ha dit...

Caldrà doncs, posar-ho a prova. Obrir els ulls i llençar-se a l'aventura. Gràcies pel consell.