M’agradaria tenir el valor Per acostar-me a tu I dir-te a cau d’orella Que vull ser el teu amant.
I tu, sorpresa, Enigmàtica, No m’engeguessis Amb la mirada irada.
Sentir com el desig glat Al teu interior.
13 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ostres un poema escuet però molt entenedor, ja ho diuen que amb poques paraules es poden dir moltes coses. Si li parlessis així segur que et miraria amb una mirada de desig ;)
Rosseta: Cert, curtet però amb missatge. No calia allargar-lo més. En tot cas, només calia imaginar.
Lucrècia de Borja: Gràcies pel teu consell, sempre savi. Suposo que, com sempre, és la por al rebuig, al ridícul fins i tot, el que ens porta a no dir res, a guardar-nos-ho tot a dins. A partir d'ara, crec que intentaré posar-ho en marxa... A veure què passa. Ja t'ho explicaré.
És curiós veure que són pensaments de tothom, però sembla que tots ens ho guardem a dins, no? Vaja, a mi ningú m'ha abordat mai així... A partir d'ara obriré més els ulls.
Sí, company, obre bé els ulls, aguditza els sentits i... potser... amb aquestes paraules... algú... decideix ... contar-te els seus desigs a cau d'orella...
i tu, sorprès (o potser no) i enigmàtic, seguissis el joc i et deixessis seduir... dolçament...
Si, però trucar a aquesta porta costa molt. És una porta gran, que impressiona, que fa vertígen i davant la qual et sents petit. Gràcies per la visita.
M’agradaria tenir el valor 
13 comentaris:
Ostres un poema escuet però molt entenedor, ja ho diuen que amb poques paraules es poden dir moltes coses. Si li parlessis així segur que et miraria amb una mirada de desig ;)
Això els passa a molts, que es moren de ganes però no fan res. I potser l'altra persona (causant del desig) també ho desitja...
ciber-besets amb molt de desig
Rosseta: Cert, curtet però amb missatge. No calia allargar-lo més. En tot cas, només calia imaginar.
Lucrècia de Borja: Gràcies pel teu consell, sempre savi. Suposo que, com sempre, és la por al rebuig, al ridícul fins i tot, el que ens porta a no dir res, a guardar-nos-ho tot a dins. A partir d'ara, crec que intentaré posar-ho en marxa... A veure què passa. Ja t'ho explicaré.
gràcies pel post al meu bloc.
M'agraden aquests relats-poèctics que ho diuen tot com aquest, en la justa mesura. De tant en tant em perdré un estoneta pel "racó".
Assumpta: Gràcies. Seràs benvinguda perquè hi ha molts racons.
Paraules de desig desarmades de valor...Molt quotidià en els nostres afers, pot ser massa i tot!
Pensaments de tothom...
És curiós veure que són pensaments de tothom, però sembla que tots ens ho guardem a dins, no? Vaja, a mi ningú m'ha abordat mai així... A partir d'ara obriré més els ulls.
Sí, company,
obre bé els ulls,
aguditza els sentits i... potser...
amb aquestes paraules...
algú...
decideix ...
contar-te els seus desigs a cau d'orella...
i tu, sorprès (o potser no) i enigmàtic, seguissis el joc i et deixessis seduir... dolçament...
Mar: Tindré els ulls ben oberts i les oïdes ben despertes... M'ajudaràs?
Veure-ho per escrit sembla d'allò més normal...aleshores arriba el dia en el que t'atreveixes, i truques a una porta i ho deixes anar.
tot tremola en aquell moment, el silenci sembla que parla i quan mires el rellotge, només han passat uns segons.
Si, però trucar a aquesta porta costa molt. És una porta gran, que impressiona, que fa vertígen i davant la qual et sents petit.
Gràcies per la visita.
és difícil, molt, però quan ho fas i surt bé, és inmillorable.
paraules d'una covard :)
Caldrà doncs, posar-ho a prova. Obrir els ulls i llençar-se a l'aventura. Gràcies pel consell.
Publica un comentari a l'entrada