Els teus llavis besen
La meva galta.
De lluny m’arriba l’aroma
Del desig sord,
L’extasi visccut, el plaer futur.
El borrissol pessigolleja la meva orella.
Compon melodies,
Remor d’aigua en caure d’una cascada.
Dolça humitat que em delita el somni,
Que em fa aclucar els ulls
Amb un somriure manyac,
Entremaliat.
Dolç despertar per la fressa
De la teva respiració,
Agitada, panteixant,
I pel moviment oscil•latori dels teus malucs,
Per la pressió de les teves cuixes,
Pel bes que els teus llavis
Dibuixen a la meva galta.
6 comentaris:
company...
com sempre... les teves paraules em deixen sense respiració...
dibuixes i recrees espais on ve de gust d'aturar-s'hi i gaudir...
mmmm
tot un plaer llegir cada dia les teves imatges i viure aquests moments...
bon cap de setmana...
Un bes interessant...
Una manera bonica d'explicar coses especials...
Mar: Incondicional a la lectura i als elogis, as usua. Moltes gràcies. Ja saps que sempre pots aturar-te i gaudir en aquests espais. Hi estàs convidada.
El veí de dalt: I tant que ho és d'interessant... sobretot perquè saps més o menys com acabarà...
Rita: Gràcies, un bonic elogi fet amb intel·ligència. La gràcia de viure les coses també és explicar-les així... i si no, imaginar-les.
Dolça besada...
Guspira: Molt i molt dolça.
Publica un comentari a l'entrada