Part I
Una connexió sacceja el meu interior.
Sé que ets aquí, a prop...
I lluny alhora.
Sento el teu alè que s’accelera,
La passió que truca a la porta.
Les paraules que, com un riu,
S’aboquen a la mar.
Una mar agitada, tempestuosa,
Escuma blanca contra els esculls,
Els penyassegats del teu cos.
Embat oscil·latori, rítmic.
(continuarà)
9 comentaris:
oohhh company....
amb les teves paraules ens fas sentir les protagonistes d'aquestes màgies que descrius...
i són tan desitjables...
un petó de mar...
Mar: Aquest és el repte quan, cada dia, agafo el llapis i el paper... Aconseguir que qui ho llegeix es pugui sentir protagonista. Això vol dir que ho he aconseguit. Gràcies per la sinceritat. De debó creus que són desitjables? Doncs demà, la segona part.
ser aprop i lluny... i sentir...
ufff!
;P
Bimbonocilla: És la màgia d'aquest mitjà... Ser lluny i prop alhora... Sentir sense tacte, sense contacte, sense fricció de pells... però com si fos gairebé real. Demà, la segona part.
Quan puguis passat pel meu bloc
ains, que ens deixes a mitges...rítmic, ...what else? :)
Skorbuto: És un honor, de debó i de tot cor, rebre el Premi Trempamulla per part teva, un dels meus blocs de referència. Gràcies, gràcies i altra vegada gràcies.
M: Ja saps allò que diuen: El que és bo es fa esperar... Ja em diràs què et sembla la segona part.
una mar passional...? Molt subtil! Quin detall... ;)
Guspira: El món, les paraules, són plenes de subtileses. Intel·ligents els ulls que les troben. Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada