Quin sentiment desprenen les teves paraules, Seshat! Segles tancades en un calaix, a l’ombra del present, recordant temps passats. Això m’ha fet tornar a obrir a mi també aquell calaix on hi tinc les cartes rebudes dels meus amants, les cartes mai enviades. I entre totes, l’atzar m’ha porta aquests versos, escrit fa molts i molts anys, per un amant també deliciós i delitós. Fixa’t! Són breus, però d’una gran intensitat i força.
Sentir necessitat de tu.
Necessitar sentir-te.
Dues sensacions,
Un únic objectiu.
Atènyer el cos imaginat.
7 comentaris:
Venus!
magnífiques paraules d'amants delitosos!
En deus tenir un bon feix d'aquestes missives que aturen la respiració quan una les rep...
un petó
Seshat
Seshat... Ara que el meu amfitrió no hi és, li he agafat les tecles... En tinc moltes, moltíssimes... En vols sentir i llegir més, de versos?
Venus
venus, ja saps que jo també aprofito que la mestressa està molt enfeinada i capficada en les seves quotidianeïtats mundanes...
ja saps que jo (seshat) les llegeixo amb fruïció...
i tant que en vull sentir i llegir més, moltes més...
el desig és etern... (per sort!)
SESHAT
Preciós... preciós i cert. Amb una finor deliciosa.
Saps que són dues sensacions amb un únic objectiu i un mateix nom?
Guspira: Gràcies per l'elogi. Cert, un únic objectiu i un mateix nom. Me'l dius a cau d'orella?
mmmmmm... de moment ho podríem anomenar ... desig?
Just a la fusta!
Publica un comentari a l'entrada