Surts apressadament,
La porta d’una revolada.
El carrer t’espera.
El travesses
-la teva intuïció et diu
Que no hi passa ningú.
Puges a la moto,
Amb un moviment estudiat,
Repetit diàriament,
Mentre el motor fa
Els primers espeternegueigs.
Uns metres marxa enrere
I enfiles carrer amunt.
Surts apressadament,
Deixant a l’aire
L’estela de ton pas fugaç,
Rabent.
5 comentaris:
Ve el temps d'agafar la màquina de cosir que ja té uns desset anys. I encara es posa a 120!
Emprenc camins amunt i avall, revolts i corbes que em fan recordar que m'encanta el renou de la moto, sentir la força del vent i la solitud en la carretera. Cada dia, una petita excursió.
BON VIATGE!
A mi les motos em fan tremolar...
ambivalència...
entre por i excitació...
entre sentir la tremolor que puja per les cames i notar la velocitat a la panxa...
sensacions contradictòries que atrauen...
abraçada al pilot...
m'hi atreveixo!
Baraula: Bon viatge i benvinguda.
Guspira: De por? O d'excitació?
Mar: Posa't casc!
De por!!! :)
D'excitació em fan tremolar altres coses... :)
Publica un comentari a l'entrada