primer concurs de relats de www.historiescurtes.ppcc.cat Si no has escrit mai un relat anima't!!! Sempre hi ha una primera vegada.
La temàtica del relat ha de ser l’amor a distància. L’extensió màxima ha de ser de 500 paraules. Si voleu que sigui dels més vistos podeu enviar una fotografia conjunta que es posarà juntament amb el relat. Els podeu enviar fins el 26 de juny al e-mail: endsi@hotmail.com A partir d’aquest dia penjarem tots els relats rebuts i seran els mateixos visitants qui votin el millor. El relat guanyador obtindrà un pen drive de 2 gigas de memòria.
17 comentaris:
Quina sensació més bonica...
Un pequeño y gran placer... de dar y de recibir...
Això és. Tan fàcil i ara em sembla un plaer llunyà... Quantes hores queden perquè arribi l'hora d'anar-me'n al llit?
Són moments màgics, com dius tu... petits grans plaers.
Una abraçada
hola!! passaré per aquí més sovint!! un bon descobriment!!
M'encanta adormir-me així...
Una de les maneres més delicioses d'agafar el son...
M'ha encantat això de les culleretes... És ben cert! :-)
Com dues culleretes...
Ho trobo a faltar...
Maria: Una bonica sensació, és cert.
Lydia: Sí. Dar y recibir, así es.
Baraula: Va costar que passés el temps?
Albanta: Són això, aquesta sèrie: petits grans plaers.
Morbosa: Gràcies. Tenim obert les 24 hores.
Mar: És preciós, adormir-se així.
Rita: És tal qual: com dues culleretes.
Kiiro: Ho trobes a faltar? Paciència, tot arribarà de nou.
primer concurs de relats de www.historiescurtes.ppcc.cat
Si no has escrit mai un relat anima't!!! Sempre hi ha una primera vegada.
La temàtica del relat ha de ser l’amor a distància.
L’extensió màxima ha de ser de 500 paraules.
Si voleu que sigui dels més vistos podeu enviar una fotografia conjunta que es posarà juntament amb el relat.
Els podeu enviar fins el 26 de juny al e-mail: endsi@hotmail.com
A partir d’aquest dia penjarem tots els relats rebuts i seran els mateixos visitants qui votin el millor.
El relat guanyador obtindrà un pen drive de 2 gigas de memòria.
Ui jo sóc més de què cadascú dormi al seu costat del llit xD. M'ha agradat la comparació de les dues culleretes.
En això dels gustos sí que cadascú té les seves pròpies particularitats. Jo no sé si dir-te si m'agrada més ser la primera cullereta o la darrera.
beneït calaix.
Olorar les sensacions de l'amor, del desig i després de la tranquil·litat arraulida en dos cossos ben junts...
On s'ha de pagar??? :)
Òscar: Qui pogués arraulir-se sempre en aquest calaix.
Guspira: Preciós, això. Pagar? Pagant no és el mateix. Però sí, sí que a voltes pagaries.
Mmmmmh, com dues culleretes. Que dolcet. M'agrada.
Salutacions.
Mercè: Gràcies i benvinguda.
Publica un comentari a l'entrada