Passejo el glaçó
Per la teva espatlla.
Ajaguda bocaterrosa,
En un llit de seda roja.
Perles que queden al camí,
Teixint fils d’humitat
Que s’escampen per ton cos.
I baixo.
Un descens vertiginós
Que em mena,
Inexorable,
Cap a la línia
Que separa les teves natges,
Cap a la frontera
Del pou del plaer.
On sé que el glaçó
Es fondrà,
Com en un got d’aigua calda.
Dos rius que es troben
En un oceà de desig.
13 comentaris:
el contrast entre gelat i bullit accentua el desig.
mmmm..quines ganes..
mmmm passejar glaçons per la humitat del desig fogós... interessant...un bon joc...
Quin contrast de temperatures... ;-)
Como siempre, envuelves con esa música poética... y me das envidia (sana, si es cierto que existe)
Desig altíssim i més abundant que l'Oceà!
Desig que surt del riu circulant en corrent endèmica vers el paradís,
tot onejant en les magranes enaltides!
Ombrígol vers ombrígol i rodones les delícies
del dit que en vertical regalima anhel en el punt "G" i just quan la llengua s'enfila fins els gemecs del clítoris ...
Dits que entren lentament, i un a un, fins percudir
plenitud en puny. Puny que s'obre en cinc dits besant el crit, besant la lluna plena!
Onzembre.
Fora d'aquí, bolero!
Fora, que no sento "Fragile":
http://www.youtube.com/watch?v=x0dMBqtGtOU
Onzembre.
Òscar: Els contrastos sempre, sempre accentuen el desig.
Morbosa: Deu n'hi do, les ganes. El gel es desfà.
Guspira: Te l'apuntes, doncs? Vinga.
Rita: Contrast plaent.
Lydia: Siempre unas palabras de agradecimiento para ti.
Anònim: Gràcies.
El to sensual em recorda l'Estellés...
suggerent joc de contrastos...
un oceà ple de màgia s'ens dubte.
així obra la natura,
buscant una conseqüència que la fagi del.lir.
mirant la fotografia....potser son tres rius que es trobaràn?
Mireia: Gràcies. Tot un elogi si et recorda l'Estellés.
Mar: Aquests contrastos sempre, sempre són suggerents.
Belita: La màgia s'escapa d'aquest oceà.
Polaroid mental: Sí que és cert, sí, que seran tres rius.
Publica un comentari a l'entrada