divendres, 28 d’agost de 2009

Et preguntes


Et preguntes per què et banyes sola.
Mentre l’aigua fa cascades
Baixant per la teva pell,
Rierols de corrents zigzaguejants.

Mentre l’escuma uniformitza
El teu cos,
Omplint els buits de la soledat.

Mentre els dits humits
Cerquen altres humitats,
Plaers incipients
Pel reialme de la teva geografia.

Et preguntes per què et banyes sola.
La solitud és el teu espai
De voluptuositat,
De concessió egoista al plaer.

8 comentaris:

Violeta ha dit...

Preciós, Company.

Petons regalimants...

mar ha dit...

de vegades...
banyar-se sola...
té el seu què...
oi?

petons des de la solitud del meu espai...

bon cap de setmana!

Baile Antiguo ha dit...

Esto me suena a mí de algo...

Pero este sí que lo tendrías que haber puesto en los dos idiomas...

maria ha dit...

Poesia en una simple dutxa...
Ets boníssim!

Rita ha dit...

Aquesta capacitat que tens de veure erotisme i sensualitat a qualsevol lloc, en cada cosa, m'encanta i te'n felicito!

El Company de Venus ha dit...

Violeta: Gràcies, moltes gràcies. Per les gràcies i els petons.

Mar: Oi tant que té el seu què.

Baile Antiguo: En la segunda edición, pues. Gracias por la idea.

Maria: Gràcies. La poesia és a tot arreu.

Rita: Gràcies, Rita. La poesia és allà on la vulguis veure.

Morbosa ha dit...

quin bany...m'hi acompanyes? a mi m'agrada la companyia..

Assiel ha dit...

saó ferma del préssec
banyat per la brisa
a la ribera de l’Ebre

així és el tast
de ta pell
sentor de lo riu