Cercar en aquest blog

dimarts, 25 d’agost de 2009

Vestit d’estiu (Transparències)


Sol de capvespre
A la gran plaça.
Aire pesant,
Ambient càlid,
Brisa feridora
D’aires del sud.

Esperes el verd
Davant meu.
El ventijol crema
La teva pell bruna
I crea ones de fantasia
En el teu vestit:
L’acosta i l’allunya
Del teu cos.

I en aquest anar i venir,
En un instant,
Talment una conjunció de planetes
En el vast univers,
Un raig de llum
S’esmuny pel teu vestit
I dibuixa la teva silueta.

I m’embriaga
La transparència
D’aquesta tela d’estiu
I el teu cos nu,
Perfilat únicament
Per roba interior
Minúscula, sensual,
Que incita a la lascívia.

T’allunyes amb pas decidit,
Aliena als meus ulls,
Mentre l’atzar torna a onejar
El teu vestit d’estiu.

7 comentaris:

Lydia ha dit...

Transparencias... sugerencias... vestidos de verano que se mecen con el viento y que ofrecen más incluso de lo que quieren ocultar...

Violeta ha dit...

Mmmmm, quina imatge més ben explicada, la transparència que s'arrapa al cos nu, sensual...

Lascívia, paraula que m'encanta.

:)

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Ofereixen més del que volen ocultar. Quanta raó tens!

Violeta: Talment un reflex de la nuesa en tota la seva magnificència. Lascívia... cert, un mot envejable, que fa somiar.

mar ha dit...

ones de fantasia que, ondulants, acaricien els pensaments i remouen les profunditats del desig...

El Company de Venus ha dit...

Mar: A aquelles hores i en aquelles circumstàncies, el desig cremava...

polaroid mental ha dit...

Indispensable per passar aquest estiu tan calurós. fresc i lleuger, es molt agradable sentir la brisa com corre per dins

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Si que deu ser agradable, sí, la combinació entre l'escalfor del cos i l'aire, encara que sigui tímidament fred.