dimarts, 8 de setembre de 2009

A mitjanit


A mitjanit em visites.
Entres clandestinament
A la meva cambra
I t’esmunys sota els llençols.

Calidesa de la nit d’estiu.
El cos amarat d’una rosada
De suor i d’excitació.

Deixo que les teves mans
Excitin la meva fantasia.
Com una cursa,
Pugen per les cames:
Moviments atlètics
Dits àgils que pugnen
Per arribar a la meta.

Tanco els ulls
I en un instant
Les meves mans
Es confonen amb les teves
En la beneïda saba
De mon cos.

10 comentaris:

mar ha dit...

company...
admirable!
fas volar la imaginació...

amb les teves paraules se'm fan presents instants viscuts intensament... amb delit...

quin dolç esport... esmunyir-se o que s'esmunyeixin sota els llençols...

llàstima que ja s'acaba l'estiu i amb ell, les càlides nits que l'acompanyen....

tens l'art de les paraules belles amarades de sensualitat...

felicitats!

Luthien ha dit...

Sensualitat a flor de pell...

un post molt bo, enhorabona.

muaks.

maria ha dit...

Llegint poesia com la teva, com vols que no ens arribi l'excitació?!!^-^
És molt dolç i preciós.

Rita ha dit...

Com sempre, deliciós!

Violeta ha dit...

Aiiii...,
que se me pone malo el cuerpo...!

:)

Morbosa ha dit...

estic d'acord amb la MAria!! i amb tothom.. m'encanta...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Quins bells elogis. És cert: què deu tenir l'estiu.

Luthien: Gràcies. La sensualitat és indispensable.

Maria: Un honor contagiar aquesta excitació.

Rita: Gràcies.

Violeta: Doncs caldrà posar-hi remei.

Morbosa: Així m'agrada: unanimitat!

Pasifae ha dit...

:)

polaroid mental ha dit...

m'agrada l'ambigüetat que crees amb els moviments de les mans...son els dits d'ell, son les mans d'ella? sigui com sigui o amb qui sigui, genial

El Company de Venus ha dit...

La clau és aquesta: l'ambigüitat.
Gràcies.