divendres, 2 d’octubre de 2009

Llenç


El meu cos és un llenç en blanc
On pots pintar-hi,
Amb colors ben vius,
Els camins del desig.

Que el pinzell fi
Tatui sobre el meu cos
Les línies mestres
D’una obra única.

Roig encés
Que acreeixi l’anhel de tu.
Blau marí
Que em traslladi a altres mars.

Pinta. Pinta fins que la tela
Perdi el blanc pur, virginal.
Converteix aquest espai erm
En un verger exhuberant:
De colors, de vida, de passió.

Que no et tremoli el traç.
Tingues fermesa i decisió.
Imagina, si et plau,
Amb els ulls closos,
L’escenari ideal
En el teu interior.

3 comentaris:

mar ha dit...

imagino, pinto i no deixo ni un espai en blanc...
roig robí...
blau turquesa...
els colors del paradís de la pell imaginada...

el resultat?
un quadre abstracte: el plànol dels meus sentits més instintius i profunds...

:)

Rita ha dit...

Deliciosa sensualitat...

M'ha encantat!

maria ha dit...

Pintant el cos...quina bonica experiència.Molt dolç...