Cercar en aquest blog

dilluns, 25 de gener de 2010

Cau el teló (Pas del temps)


Cau el teló
En el vell teatre.
Vellut vermell
Amb un raig de llum
Al centre.

La platea és buida.
Penombra i silenci.
Espectres d’un passat esponerós
Soterrat pels anys i la pols
Es passegen entre butaques
Esventrades i solitàries.

Enrere queden els riures
I els plors,
Els drames i l’acció.

El temps és una fossa mortal.
Tot ho arrossega.
Tot ho enterra.
Quan aquestes parets morin
Només en quedarà el record
Cada volta més boirós,
Més fràgil.
Només aquests mots escrits.

11 comentaris:

moonlight ha dit...

la funció s'ha acabat... però aviat començarà una de nova

El Company de Venus ha dit...

Em sembla que no en aquest vell teatre.

Rita ha dit...

I en un de nou?

M'ha agradat...

polaroid mental ha dit...

sort en tindrà de ser record
i de viure per sempre
en aquets mots escrits

maria ha dit...

The show must go on...

Kelly ha dit...

Cuando algo acaba algo nuevo ha de comenzar. Nuevo escenario, nuevo telón, otras lágrimas, otras risas...Otro tiempo con páginas en blanco que están por escribir.

moonlight ha dit...

potser en un de millor?

Lydia ha dit...

Que caiga el telón... no quiere decir siempre que se acaba la función.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog

salutacions des de Reus

mar ha dit...

... i aquests mots escrits reviuran emocions i sensacions viscudes intensament en el vell teatre... i l'atmosfera de l'espectacle de la vida i la mort s'endinsarà en cada un dels cors dels lectors que gosin llegir-les...

Guspira ha dit...

El pas del temps... a vegades tan esperat i a vegades pot fer tan de mal...