Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de gener de 2010

Scream


Fes-me cridar!
Fins que se’m trenqui la veu.
Fins que el plaer inundi
Tots els racons del meu cos.
Fins que els crits seqüenciats
Ressonin un rere l’altre
Com l’eco en la vall pregonda.
Fins que t’encercli
Amb cames i braços,
Presoner del meu desig.
Desbocat.
Atàvic.
Fins que no et deixi marxar
D’aquest paradís terrenal,
Embocallat de vellut roig.

11 comentaris:

polaroid mental ha dit...

crits
quant les paraules no tenen sentit
i només parla el plaer

El Company de Venus ha dit...

Els crits són com si parlés el plaer, la seva manera d'expressar-se.

òscar ha dit...

El crit com llenguatge del plaer. Un idioma que no necessita de declinacions ni temps verbals.

Luthien ha dit...

M'encanta!!!!

moonlight ha dit...

quan he vist el titol, creia que seria un poema sobre la por ;D

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Ni semàntica ni morfologia. Només fonètica.

Luthien: Gràcies.

Moonlight: El plaer no fa por, en aquest cas.

mar ha dit...

un crit de plaer...
comunicació subtil directe a l'inconscient...
llenguatge universal...
sense intermediaris, ni traductors...
tan sols els protagonistes del desig...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Mai millor dit. Per cert, parèntesi creatiu?

Lydia ha dit...

Provocar con las palabras y que los gritos se ahoguen solo con besos.

El Company de Venus ha dit...

Lydia: A veces las palabras son tan provocadoras...

Guspira ha dit...

Desig, intensitat, plaer, deliri... M'encanta!