Cercar en aquest blog

divendres, 12 de febrer de 2010

Creu


Duus al pit
La creu daurada.
Creences ancestrals
Que ara et banyen d’erotisme
I dibuixen un nou ritus.

Més mundà.
Més sensual.
Més atàvic.

Veig allò que crec;
De la resta, no en tinc cura.

7 comentaris:

Six X ha dit...

creus daurades que cauen sobre els seus pits, reflex d'un déu en el que un dia vaig creure, i en el que ells, per una estranya raó, encara hi creuen.

Kelly ha dit...

Un placer leerte siempre.

mar ha dit...

és un perill veure només allò que creiem o coneixem...
però és tan real!

jorditib ha dit...

I quina creu!!He d'entrar més en aquest bloc, val la pena.

Salut i sort

www.miradesalvent.blogspot.com

moonlight ha dit...

Millor creure allò que es veu, no?

El Company de Venus ha dit...

Six X: Bentrobada al club dels descreients.

Kelly: Gràcies.

Mar: Real ho és. I tant...

Jorditb: Gràcies, Jordi. Sempre és obert.

Moonlight: Que no pas creure allò que no es veu, allò que no hi és, allò imaginat...
(És el complement a la teva frase)

Guspira ha dit...

Com sempre, m'agrada... I a més, m'agrada encara més perquè m'has fet pensar. Mira que ets tremendo! com cases conceptes tan diferents en dos versos tan plens de seny.
Fantàstic!