Cercar en aquest blog

dimecres, 20 de juliol de 2011

Remor


Es perden els mots
en frase buides
mentre em beses
i omples de carícies
el meu cos.
Silenci.
Només la remor
del plaer en el meu cos.
En el teu cos.

7 comentaris:

òscar ha dit...

Quan hi han carícies i petons els mots, per bonics que siguin, poden sortir una estoneta a fer un tomb.

Violeta ha dit...

Remor del plaer, remor dels silencis, a les acaballes dels sentits...

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Totalment d'acord... Els mots poden anar a pasturar...

Violeta: És la remor del desig, la remor de la pèrdua dels sentits.

bocins ha dit...

remors eternes que vagaregen per dins i ressonen enllà...
i malden per ser en l'univers del no-res...
remors existencials...

El Company de Venus ha dit...

Bocins: Gràcies. Certament, són remors subterrànies que a voltes surten a la superfície.

Guspira ha dit...

Mentre no es perguin ni les carícies ni els petons...
Com sempre, molt sensual... Com sempre, despertes el desig...

Que tinguis molt bon dia Company...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Gràcies per les florets. Si és sensual i desperta el desig, ja tenim una part de la batalla guanyada.