Cercar en aquest blog

dilluns, 26 de setembre de 2011

Ascensor

I es tanquen les portes de l'ascensor i m'acosto al teu cos de nou. Les boques roents es busquen a la recerca del plaer. Necessito el teu contacte. Les teves mans m'aferren l'esquena, cada cop més fort, i els teus pits xoquen contra el meu pit, s'esclafen, s'exciten. Les meves busquen el teu cul, s'entortolliguen entre les teles de la faldilla i les calcetes, però finalment troben el seu objectiu: et prenc fort i t'atrec cap a mi. Sents el meu sexe en el teu ventre, i com a poc a poc baixa cap al teu. Em refrego mentre les mans es traslladen al caire del teu cau, que intueixo humit i rinxolat, les vores rosades i encantades de la visita.

4 comentaris:

mar ha dit...

llegir i imaginar...
talment com una seqüència viscuda... una ascendència efervescent i meteòrica a regnes estel·lars...

començar la setmana en un ascensor com aquest dóna ales!
;)
bona setmana company!

El Company de Venus ha dit...

Mar: Segur que en tens bon record, tan si ho has viscut com si ho has imaginat. Espero que hagi estat plaent i t'hagi donat una mica d'energia per al començament de setmana.

Guspira ha dit...

Suposo que l'ascensor va en direcció ascendent, no? Com els meus "ànims" mentre t'anava llegint!
Carai Company, aquest relat és ben fogós... Hi haurà segona part? :p

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Sí, sí, era en sentit ascendent. Només hi faltava el detall de prémer el botó de l'stop! Segona part: qui sap?