Cercar en aquest blog

dimarts, 20 de setembre de 2011

Univers


Reposo el cap
Sobre el coixí dels teus pits.
Duresa clapada
Per petits estels
Que voltegen el satèl•lit,
Fosc, irregular, sensible.

S’escapa un alè d’aire
Dels meus llavis
I com el firmament,
Sempre en moviment,
Els estels reviuen
I segueixen les oscil•lacions
Del satèl•lit mare,
Origen de la Via Làctia,
Tel•lúriques constel•lacions.

7 comentaris:

òscar ha dit...

L'astronomia més atractiva que conec.

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Mirar al cel i deixar-se perdre... Tocar-lo.
Gràcies.

polaroid mental ha dit...

10-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!
astronauta ingràvid
en òrbita de plaer

Guspira ha dit...

9-8-7-6-5-4-3-2-1-0 ignició!
Controla, que un led vermell s'encén! (m'ha vingut al cap tot llegint-te...)

El Company de Venus ha dit...

Polaroid mental: Exactament. No em queda clar, però, qui és l'astronauta... ;)

Guspira: De leds vermells se me n'acuden un parell...

Guspira ha dit...

jajaja
a si? quins???

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Mira que ets curiosa, eh? M'ho guardo al sarró...