Cercar en aquest blog

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Somio

Somio que aquesta viola
que reposa al teu costat,
callada, immòbil,
bé podria ser el meu cos.

I que les teves mans
l'acaronessin en treure'l
de la presó on s'està.

I que l'arquet fes sonar
melodies exèlcies,
divines,
i que sapiguès arrencar
algun sospir,
tal vegada algun gemec,
mentre una mà
es passeja per l'esquena
sense que ningú la vegi.


5 comentaris:

Guspira ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Guspira ha dit...

D'ara endavant, quan tocaré el clarinet me se n'anirà el cap! ;p

Ara, seriosament, són uns versos magnífics! D'una delicadesa exquisida. M'han agradat molt i molt... Felicitats!

El Company de Venus ha dit...

Bé, el clarinet també pot ser un instrument ben eròtic, no.
Gràcies per les lloances, com sempre.

Carles ha dit...

Felicitats pel teu blog! Sóc Carles de Printcolor, impremta digital de llibres, i et volem regalar la impressió del llibre del teu blog gratis. T’interessaria? La nostra web és: www.printcolorweb.com i si tens algun dubte ens pots escriure a: info@printcolor.es
Més informació de la promoció gratuita de llibre: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html

Assiel ha dit...

et premo suament
a les palpentes,
des del silenci del teu fons
càlid,
cercant les notes precises
per escoltar dels teus llavis,
música