dilluns, 14 de novembre de 2011

Despullada




Despullada davant l'espill
acaricies el cos amb els ulls.
I em piques l'ullet,
dolça mel de desig.

M'hi acosto.
Et passo els braços
per la cintura
i amb els dits
traço camins
que han dibuixat
tos ulls.

Ressegueixo velles dreceres
marcades pel temps del plaer.
La teva mirada:
perduda en un infinit ignot,
el teló que baixa lentament.

4 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

M'agrada...

El Company de Venus ha dit...

Gràcies, veí. Un plaer.

Guspira ha dit...

És preciós...
com és que no l'havia comentat?

El Company de Venus ha dit...

Gràcies. Doncs, no l'havies comentat perquè no l'havies descobert... Ara ja ho saps!