Cercar en aquest blog

dimarts, 18 de juny de 2013

Amaga't...



Amaga't de les mirades indiscretes.
Cerca un racó fosc,
solitari, mínimament íntim.
Abraça'l i besa'l
furtivament,
suaument,
salvatgement,
amb la urgència del desig,
amb la lentitud del desig.
Notes una espiral elèctrica
que et recorre l'espinada
i mor lentament entre les cames.
Flaqueges, quedes penjada
en un fil a molts metres del terra,
precipici mortal,
vertigen dolç.
I, en aquest trànsit,
la humitat s'apodera
del teu cos,
sensible a les descàrregues
que t'assalten
per tots els porus de la pell.

10 comentaris:

Guspira ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Guspira ha dit...

Quins versos més sensuals, excitants, clandestins... Fan venir ganes d'amagar-se en qualsevol racó i deixar-se dur per aquest desig urgent i sentir com aquest rampell eròtic mor dolçament, tal vegada, a la boca de l'amant.
M'agraden...

toni prat ha dit...


E X Q U I S I T . . . ! ! !

El Company de Venus ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. Torna quan vulguis!

toni prat ha dit...

gràcies a tu per invitar-m'hi...

Anònim ha dit...

Hòstia!
Això mateix vaig sentir quan em feien un tatto a tota l'esquena. I quines suors més tenses..., però no pas eròtiques, eh!

En fi... que el poema no m'excita ni sensualment; al meu pobre entendre li manca irradiar una certa melodia en l'esguard i molt més que lírica en el gest. Trobo que és un poema fred i hostil.

Vaja que quan m'estimo amb la intimitat del triomf, vull que em pugi tot i és cert també que hi poso més que mans i ulls amb deix de melangia.

Espero més, molt més encara.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!



El Company de Venus ha dit...

Discrepo en això de 'fred i hostil', però lògicament hi pots dir la teva. Només faltaria!

Anònim ha dit...

Entenc que no és sa el fet de no poder discrepar.

I visca la discrepància, si s'escau!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Toni Prat ha dit...

No entenc perquè m'arriben a mi els missatges que van dirigits a aquest bloc... jo no sóc qui per decidir res d'aquesta pàgina...

El Company de Venus ha dit...

Gràcies, Guspira. Com tu dius, ve de gust deixar-se dur i amarar-se de plaer en tots els porus de la pell.