Obro, amb totes dues mans,
just per la línia que separa
els dos hemisferis,
el fruit avellutat,
dolç i fresc d'estiu.
Sucós, madur, em perfuma les mans
i m'acarona la punta dels dits.
El duc a la boca
i una reminiscència àcida
m'activa els sentits.
Tanco els ulls i sento
com si aquest fruit,
fos el teu fruit:
el que s'obre dolç i sucós,
en les nits d'estiu,
el que perfuma l'oreig que entra per la finestra.
5 comentaris:
Enaltida et miro amb l'ànima vibrant de les mans
i m'acaro al si mateix de l'escletxa
per obrir els dos àmbits que,
amb delícia furtiva i densa luxúria,
desvetllen l'estiu.
Oh, flor de la incontinència
que m'importuna el tou dels dits,
que em banya d'encís els llavis, les dents i la boca.
Oh, vesta que em vessa de desig!
I amb la ment ensementada
d'exquisida gelosia
m'arrecero en l'ombrós delit del teu fruit:
el que m'endolceix de mel l'august misteri
i on la nit sobirana, de fora estant,
m'hi agrupa a la llum del teu vol.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó: consti que sóc al·lèrgica a l'albercoc.
Obres el fruit fresc, sucós
i deixes regalimar un pessic eròtic
quan te'l duus a la boca
i amb la mossegada
actives el desig urgent
de tastar els teus llavis dolços
qualsevol nit d'estiu...
Caram! Crec que superes en intensitat i erotisme els meus versos! Felicitats, guspira!
Gràcies per les teves paraules, Company! Però crec que superar-te és impossible! ;D
Gràcies a tu per llegir-me tan assíduament!
Publica un comentari a l'entrada