dimarts, 2 de juliol de 2013

Aubercoc



Obro, amb totes dues mans,
just per la línia que separa
els dos hemisferis,
el fruit avellutat,
dolç i fresc d'estiu.
Sucós, madur, em perfuma les mans
i m'acarona la punta dels dits.

El duc a la boca
i una reminiscència àcida
m'activa els sentits.

Tanco els ulls i sento
com si aquest fruit,
fos el teu fruit:
el que s'obre dolç i sucós,
en les nits d'estiu,
el que perfuma l'oreig que entra per la finestra.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Enaltida et miro amb l'ànima vibrant de les mans
i m'acaro al si mateix de l'escletxa
per obrir els dos àmbits que,
amb delícia furtiva i densa luxúria,
desvetllen l'estiu.

Oh, flor de la incontinència
que m'importuna el tou dels dits,
que em banya d'encís els llavis, les dents i la boca.
Oh, vesta que em vessa de desig!

I amb la ment ensementada
d'exquisida gelosia
m'arrecero en l'ombrós delit del teu fruit:
el que m'endolceix de mel l'august misteri
i on la nit sobirana, de fora estant,
m'hi agrupa a la llum del teu vol.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó: consti que sóc al·lèrgica a l'albercoc.

Guspira ha dit...

Obres el fruit fresc, sucós
i deixes regalimar un pessic eròtic
quan te'l duus a la boca
i amb la mossegada
actives el desig urgent
de tastar els teus llavis dolços
qualsevol nit d'estiu...

El Company de Venus ha dit...

Caram! Crec que superes en intensitat i erotisme els meus versos! Felicitats, guspira!

Guspira ha dit...

Gràcies per les teves paraules, Company! Però crec que superar-te és impossible! ;D

El Company de Venus ha dit...

Gràcies a tu per llegir-me tan assíduament!