La conversa encèn els teus desitjos.
I els seus.
Tant se val la distància
quan la unió virtual és gairebé immediata,
connexió més enllà del ciberespai.
L'impuls és irrefrenable,
el morbo de l'ara i l'aquí,
irresistible.
Sents com la humitat t'inunda.
I gairebé pots notar la seva,
anunciada amb esbufets i gemecs
que se't claven al cervell.
Sents el so del seus dits
que es claven al seu sexe,
xop, calent, roig de desig.
Notes com la sang se t'accelera,
se li accelera.
Com el dolç néctar del desig
brolla i sadolla el cos.
2 comentaris:
la distància queda reduïda aplicant el sentit de la imaginació....
Exactament, no hi ha distància amb imaginació!
Publica un comentari a l'entrada