El Racó de Venus

Sinuositat

2011-12-01T15:12:00.004+01:00

La sinuositat del teu cos,

nua, bocaterrosa,

sobre llençols arrissats.

Els camins pugen per les cames

i s'endinsen en el bosc del teu sexe.

La depressió lumbar

i el promontori de les espatlles.

El congost del coll

i dos camins al nord i al sud,

i a sota, subterrànies,

les sines dolces.

Despullada

2011-11-14T16:43:00.003+01:00

Despullada davant l'espill

acaricies el cos amb els ulls.

I em piques l'ullet,

dolça mel de desig.

M'hi acosto.

Et passo els braços

per la cintura

i amb els dits

traço camins

que han dibuixat

tos ulls.

Ressegueixo velles dreceres

marcades pel temps del plaer.

La teva mirada:

perduda en un infinit ignot,

el teló que baixa lentament.

Improvisació

2011-11-04T17:33:00.005+01:00

Els meus dits

acaronen la guitarra

que avui sona a lament,

a malenconia trista

de dia de tardor.

Sol a l'escenari,

amb una llum que m'il·lumina

sento el silenci de la sala

encara buida.

Només la fressa d'alguna taula

que balla,

d'alguna cadira que rondina

arrossegada sense esma.

Baixa la llum

i et veig al sofà,

prop de l'escenari,

els ulls fixs en els meus dits,

abstreta, concentrada.

Guspiregen les nines

al so de les notes tristes

de les cordes de l'acústica.

I et regalaria unes quantes notes més

per saber què et passa pel cap,

que fa espurnejar tos ulls.

A la manera valenciana

2011-10-31T13:00:00.000+01:00

Ui et diré coses a cau d'orella
a la manera valenciana.
Amb aquell apitxat dolç,
sensual i erotitzant.
Mots com el dels mestres
-March, Estellés-
enfollits d'amor,
en les vesprades d'estiu,
amb música de clavicèmbal,
tal volta d'un tocadiscs.

Ui farem l'amor
a la manera valenciana
(si és que existeix) ,
amb aromes de tarongina,
amb regust de sal a la pell.

Somio

2011-10-10T14:36:00.000+02:00

Somio que aquesta viola
que reposa al teu costat,
callada, immòbil,
bé podria ser el meu cos.

I que les teves mans
l'acaronessin en treure'l
de la presó on s'està.

I que l'arquet fes sonar
melodies exèlcies,
divines,
i que sapiguès arrencar
algun sospir,
tal vegada algun gemec,
mentre una mà
es passeja per l'esquena
sense que ningú la vegi.

Com?

2011-10-05T14:42:00.001+02:00

Com apareix el desig?
Com se'n va,
sense deixar rastre,
un passat oblidat,
tal volta mitificat?

On és el mareig,
el dolç verí de l'espera,
caps desconeguts entre la multitud?

On és el cercar-se
per tots els racons,
tots els racons,
ànsia de descobrir,
de gaudir,
d'oferir?

On és la petita mort
dels sentits?
On és el capvespre que s'escola,
la matinada que veloç s'atansa?

Com s'omple el buit que deixa
aquest univers?

Canvi climàtic

2011-09-28T17:48:00.003+02:00

La pell del teu sexe
em trasllada a altres continents.
Terres de gent
de pell bruna,
eixuta pel sol,
per la misèria del temps
i de la injustícia.

El teu sexe és un desert,
fina sorra que acarona el vent:
escalfor a migdia,
gel quan es pon el sol.

Sexe bru
com la terra,
com ses gents.

Quan el toco,
quan et toco,
el desert és tròpic,
riu de vida.

La brunor
resta teixida de rosada
fresca i aromàtica.

Ascensor

2011-09-26T09:20:00.000+02:00

I es tanquen les portes de l'ascensor i m'acosto al teu cos de nou. Les boques roents es busquen a la recerca del plaer. Necessito el teu contacte. Les teves mans m'aferren l'esquena, cada cop més fort, i els teus pits xoquen contra el meu pit, s'esclafen, s'exciten. Les meves busquen el teu cul, s'entortolliguen entre les teles de la faldilla i les calcetes, però finalment troben el seu objectiu: et prenc fort i t'atrec cap a mi. Sents el meu sexe en el teu ventre, i com a poc a poc baixa cap al teu. Em refrego mentre les mans es traslladen al caire del teu cau, que intueixo humit i rinxolat, les vores rosades i encantades de la visita.

Univers

2011-09-20T09:07:00.002+02:00

Reposo el cap
Sobre el coixí dels teus pits.
Duresa clapada
Per petits estels
Que voltegen el satèl•lit,
Fosc, irregular, sensible.

S’escapa un alè d’aire
Dels meus llavis
I com el firmament,
Sempre en moviment,
Els estels reviuen
I segueixen les oscil•lacions
Del satèl•lit mare,
Origen de la Via Làctia,
Tel•lúriques constel•lacions.

Pensaments

2011-09-08T14:59:00.007+02:00

T'has perdut en pensaments
que et retornen al cap
cíclicament, obsessivament.

Tanques els ulls
en la tarda tediosa,
les finestres mig tancades,
el silenci relaxant.

Dos cossos tocant-se,
devorant-se els racons,
aspirant les aromes,
paladejant els sabors.

Penaments que prenen textura
a mesura que les mans avancen
i ressegueixen antics camins
descoberts i explorats.

L'últim pensament et duu al regne
de la vigília,
al precipici entre el son i la realitat,
encoixinada en un dolç plaer
que et recorre el ventre.

Xup-xup

2011-08-30T14:17:00.003+02:00

El xup-xup a foc lent,
deixant que els sabors s'entremesclin,
que els aromes penetrin ben endins.

Fusió gairebé mestra:
alta cuina en el teu cos
que es convulsiona frenèticament,
talment com si desprengués vapor.

Mots antics

2011-08-18T14:13:00.002+02:00

La carn vol carn,
Sentenciava el poeta.
Onsevulla,
Qualsevulla,
El pas del temps
No ha acallat sos mots.
Encar la carn vol carn.
De tu, amb tu.

Remor

2011-07-20T15:03:00.002+02:00

Es perden els mots
en frase buides
mentre em beses
i omples de carícies
el meu cos.
Silenci.
Només la remor
del plaer en el meu cos.
En el teu cos.

Oasi

2011-07-19T12:29:00.002+02:00

Estiu d'emergències
de desig.
Sol de s'horabaixa
sobre cossos nus,
salats de mar,
perles perfectes
escampades damunt la pell.
Polsim de terra
escampada pel vent
duneja el teu cos.
El desig urgent
cerca l'oasi,
talment un miratge.

Moments sublims (IV)

2011-04-18T15:02:00.002+02:00

Deixar córrer les meves mans,
Amarades d’oli i desig,
Pel teu cos estirat,
Bocaterrosa.
El rostre girat,
Extasiat,
Rictus de goig religiós.
Delata que la medicina
Cura el teu malestar.
Que les cabòries diàries
Han desaparegut,
I que el teu cap i el teu cos
Són presoners d’un somni
On només tu ets la protagonista,
On tota tu et lliures al gaudi.

Estenedor

2011-04-11T15:45:00.002+02:00

Un dia blanques,
Un altre dia negres,
Ahir amb encaixos,
Avui fantasia de colors vius.

Cada dia,
Mentre estens la roba,
Et despulles al meu davant i,
Com en aquella finestra xafadera,
Gaudeixo de l’espectacle
Que provoca la teva nuesa
En els meus sentits.

Moments sublims (V)

2011-03-23T16:04:00.000+01:00

Sentir com les mans
Banyades d’oli d’aromes del món
Es passegen lliure pel meu cos.
Sense barreres.
Sense fronteres.
Només el frec suau
De la pell,
La saba dolça del plaer.

Moments sublims (IV)

2011-02-15T18:00:00.001+01:00

Fregar el meu sexe
Pel teu sexe,
Bruixola que es delecta
Pels racons del plaer.

Notar com et despertes
Amb moviments suaus,
Com respons a la demanda,
Com m’obres la porta
Sense mirar què hi ha al darrere.

Moments sublims (III)

2011-02-11T15:26:00.002+01:00

El xipolleig
de les rodes
sobre el paviment
humit
del carrer
em trasllada
al so del teu sexe
mullat,
xop del nèctar
del desig,
quan els meus dits
l’exploren,
assedegats,
a la recerca
de recer.

Moments sublims (II)

2011-02-08T17:53:00.002+01:00

Despertar-me.
I sentir l’escalfor
Del teu cos.

Arrapar-m’hi.
I, mig en somni encar,
Deixar-me dur
Pels camins
Del despertar
Del desig.

Instants sublims (I)

2011-02-02T17:42:00.003+01:00

Treure't lentament les calcetes
i comprovar com la rosada del desig
les amara.
I el teu sexe perlat
s'ofereix esponerós i feréstec.

Carnaval

2011-01-27T17:13:00.004+01:00

En un Carnaval
De màscares venecianes
Esguardo els ulls femenins
(o que crec que ho són)
Cercant una correspondència.

Dames amb llargs vestits
I escots vertiginosos,
Cabareteres lúbriques
Que em tiren el fum a la cara.

Potser ets tu, tal volta tu,
La que triaré aquesta nit
Per sadollar el meu desig.

La darrera follia
Abans de l’abstinencia.
Una disbauxa de la carn
Que ara roman oculta
Sota vestits ampulosos,
Només sotjada per ulls amatents,
Mai prou imaginada
En nits d’insomni i desig.

Aire

2011-01-19T17:01:00.001+01:00

L’aire que respiro
Conté encara petites
Mol·lècules del teu cos.

Aroma d’estiu
Clos en aquest espai
A redòs del temps.

S’escampa per la cambra
El perfum del teu cos,
A la meva boca,
El sabor del teu sexe
Impregnat al meu olfacte.

Tot em porta a tu,
En aquesta absència indefinida.

Ara que has marxat
El teu record es manté viu,
Com si la porta s’hagués d’obrir,
Silenciosament,
I el teu cos quedés retallat
Per la llum de fora.

Amb follia

2011-01-13T14:44:00.002+01:00

Avui et faria l’amor amb follia.
Et llençaria sobre el llit.
T’arrabassaria la roba:
Samarreta, faldilla,
Mitges, calcetes…
Sense espai de treva.

I em deixaria dur
Pel dolç nèctar del desig,
Assaborint cada part del teu cos,
Talment com si el descobrís
Per primera volta.

Tu, ajaçada, amb els sentits fora d’òrbita,
Enfolliries de plaer,
Desitjant que l’instant no s’acabi,
Clamant al déu del desig
Que no aturi aquest doll de satisfacció.

Pintor (Variacions d'un tema)

2011-01-07T13:47:00.003+01:00

El teu pinzell pinta
amb la lentitud del mestre
els desigs a la meva pell.

Es passeja impúdicament
pels racons del plaer infinit.
N'assaboreix les textures,
sadollat de magnificència.
Beu les fonts d'eterna joventut,
elixir de la vida.

Sóc la teva musa:
La que explores en el teu interior.
La que dibuixes en el teu pensament.
La que manlleva els teus records.
La que somnies cada nit.
La que ara mateix jau al teu costat,
càlidament il·luminada,
per la tènue llum,
amb el desig que traslladen
les teves pinzellades.

Pintor

2010-12-16T16:47:00.002+01:00

La llum tènue il·lumina l’estança.
L’olor dels pigments inunda l’aire.
Com un vell artesà,
El pintor dibuixa les línies sinuoses
Del cos femení.

Tot és quiet a la cambra.
El temps s’ha aturat
I sembla que contempli l’obra magna
Del creador.

A poc a poc, els traços prenen forma,
Les línies convergeixen
Fins a definir un cos jove.

Els colors es combinen.
Ombres i contrastos
Moldegen allò que només eren traços fugaços.

L’espelma s’esllangueix
En la calidesa de la cambra.
Mes no cal ja més llum.

Com Fènix reneix de ses cendres,
El cos de la donzella
Irradia un reflex intens,
Encegador.

Nua sobre llençols de setí,
Obre els ulls amb el darrer traç del mestre.
Sent el pessigolleig del pinzell
Que esmena les darreres imperfeccions
Del seu cos perfecte.

Obre els ulls.
Esguarda poruga el pintor.
I abaixa avergonyida la mirada
Davant el Creador.

Improvisant

2010-12-14T16:01:00.002+01:00

Digues-me versos calents,
A cau d’orella,
Com m’agrada,
Amb la veu sensual
Que em penetra
I m’eriça tots els racons
Del cos.

Digues-me que em desitges,
Que mataries per tenir-me
Sota teu,
O sobre teu,
Combat cos a cos
Curull de passió.

Hauria

2010-11-05T15:39:00.002+01:00

Hauria deixat el meu camí
I t’hauria seguit.
Les teves passes atrafegades,
El teu caminar segur.

T’hauria seguit fins al final del teu camí,
Sense deixar d’explorar cada racó del teu cos.
A cada passa, a cada moviment.

Hauria emmudit amb la teva mirada
Que em convida a acostar-me,
A parlar-te, a besar-te,
Que em xiuxiueja mots dolços a cau d’orella.

M’hauries paralitzat amb les teves carícies,
Mentre em treies la roba
Amb suavitat,
Mentre et treies la roba amb sensualitat.

Hauria aclucat els ulls en veure el teu cos nu,
Talment l’hauria pogut imaginar mentre les meves
Passes et seguien sense direcció.

Hauria enfollit en sentir el teu cos nu sobre el meu cos nu,
El contacte de les pells amarades de desig.

M'ha passat

2010-11-02T17:54:00.003+01:00

M'ha passat una cosa ben estranya. He somniat en algú que fa molts mesos que no veig. I he somniat que tenia unes quantes hores de passió amb ella. Amb una persona amb qui precisament no he tingut mai cap fantasia aparent. I m'he despertat amb una sensació estranya. Com necessitat de dir-li a aquella persona que havia somniat amb ella i que hi havia somniat amb un grau d'intimitat total.

Em costa poc

2010-10-18T17:16:00.003+02:00

Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.

Jardí de les aromes

2010-10-14T17:26:00.001+02:00

Entro al jardí de les aromes
Buscant la fragància
D’un temps passat,
Perdut en les capes pregondes
De la memòria

Tancats els ulls,
Deambulo per laberints
De camins invisibles,
Els sentits en tensió.

La memòria m’aboca
El teu passat,
El meu passat,

He trobat en l’aire
La fragància que em duu a tu,
Als anys dolços
D’un temps finit.

Hores somortes

2010-10-05T16:12:00.001+02:00

Passen les hores somortes
D’aquest estiu que s’acaba.
Dolça xafogor,
Deixes passar els minuts
Que viatgen lentament
Pel camí del rellotge
Que sempre t’acompanya.

El ventilador oscil•la,
Dreta, esquerra,
Cansívol,
Al ritme del tedi.

El sol de mitja tarda,
Encara roent,
Entra pels batents de la finestra.
I es passeja impúdicament
Pel teu cos nu.

Llum i aire
Dansen la geografia del cos,
Sadollats de desig,
Delicats i acompassats.

Obres els ulls .
Quietud pertot.
Silenci.
Tanques els ulls.
I el somni t’atrapa.

Venus

2010-09-03T10:57:00.000+02:00

Venus, en tu,
És un cim
Inabastable,
Terra ferèstega
I salvatge.

Venus, en tu,
és un mar
d’onades irrissades,
sempre en moviment,
fuetejada per la rosa
dels vents.

Venus, en tu,
És una terra
A l’embat dels temporals.
Un espai de repòs
Per al navegant.

Èxtasi

2010-08-26T13:53:00.006+02:00

No calen les paraules.
L'èxtasi no necessita mots.
Només sospirs.

Rescat

2010-07-15T12:06:00.003+02:00

El que mira el reflex
Per la finestra.
La que escolta música
En el seu univers,
Els ulls closos.
El que conversa
De banalitats quotidianes.
La que camina apressadament
Pels carrers de la ciutat.
El que assaboreix el cafè
Barrejat amb el fum
De la cigarreta que es consumeix.
La que em mira fugaçment,
Sense que me n’adoni,
Una llambregada intensa,
brases als ulls.

Tots tenen
Els seus desigs ocults,
Tancats amb gelosia
A punt per ser rescatats.

Del tren estant

2010-06-17T10:03:00.006+02:00

Desperta el dia,
Mandrós,
Amb la calitja canicular.

A través de la finestra
El teu esguard em segueix
Em contempla,
Talment una obsessió.

Passa rabent el paisatge.
Taques de colors desdibuixades,
Sense forma.

Només els teus ulls,
La teva mirada,
Enrocada dins meu,
Hoste deliciós, delicat.

Xador

2010-04-29T17:55:00.003+02:00

El vel que cobreix el teu cap
Et deixa la cara despullada,
Nua en la seva essència.

I la mirada és protagonista.
Els ulls tristos
Són un espai de somni.
Els llavis,
Una carretera per descobrir.
Els pòmuls rosats,
Un estímul per seguir contemplant-te.

Crida

2010-03-22T14:59:00.003+01:00

A tots els lectors i a totes les lectores. Una crida senzilla.

Quins són els tres posts que, des del començament, o des que seguiu el bloc, us han agradat més?

Apitxat

2010-03-12T14:13:00.005+01:00

Amb aquell accent apitxat
Que em fa somriure
Parles d’històries fictícies,
Escrites en fulls satinats,
Tal volta esgrogueïts ja.

Passat, present i futur
Condensat en milers de pàgines
Que m’envolten,
Que t’envolten.

Escolto la música de les paraules
Que em duen a terres de sol,
De còdols secs,
De sòl eixut,
Amarada d’història.

Fantasiejo, com el poeta.
Amb delit.
Amb els ulls closos.
Foll de desig.

Creu

2010-02-12T23:10:00.002+01:00

Duus al pit
La creu daurada.
Creences ancestrals
Que ara et banyen d’erotisme
I dibuixen un nou ritus.

Més mundà.
Més sensual.
Més atàvic.

Veig allò que crec;
De la resta, no en tinc cura.

Rellisca

2010-02-01T12:20:00.001+01:00

Rellisca per la cuixa
El nèctar del plaer.
Destil·lació delicada
Nascuda de l’alambic
Del desig.

Foc lent,
Procés artesanal
De mans sàvies
I experimentades.

Rellisca
El nèctar dolç
Del teu cos.
Dosi exacta
De l’essència
Del teu interior.

Secret servat
Amb gelosia,
En un cofre
De cent claus.
Recepta que només
Tu saps.

Rellisca lentament
El nèctar del plaer.

Cau el teló (Pas del temps)

2010-01-25T11:26:00.002+01:00

Cau el teló
En el vell teatre.
Vellut vermell
Amb un raig de llum
Al centre.

La platea és buida.
Penombra i silenci.
Espectres d’un passat esponerós
Soterrat pels anys i la pols
Es passegen entre butaques
Esventrades i solitàries.

Enrere queden els riures
I els plors,
Els drames i l’acció.

El temps és una fossa mortal.
Tot ho arrossega.
Tot ho enterra.
Quan aquestes parets morin
Només en quedarà el record
Cada volta més boirós,
Més fràgil.
Només aquests mots escrits.

La noia que mirava els trens

2010-01-19T11:19:00.001+01:00

La noia que mirava els trens
Tenia la mirada perduda.
Vagons, gent, passen
Pel seu davant
Sense veure-la.
Ella els veia.
Ara no.

La noia que mirava els trens
Era una estació perduda,
Solitària, fosca.
Ombra d’un passat
Que l’atenalla i la turmenta.

La noia que mirava els trens
Deixava passar combois
Sense direcció,
Submergida en el seu oceà
De dolor.

La noia que mirava els trens
No veia el rellotge
Que consumia les hores
Talment ella consumia les forces.

La noia que mirava els trens
Deixava que l’aire acaronés
Els seus rínxols daurats,
Estàtua immòbil
A l’embat dels elements.

La noia que mirava els trens
Es confon amb el mobiliari
De la vella, fosca estació.
Parets escrostonades,
Fanals que centellegen,
Vies mortes.
Són companyes de sa solitud.

La noia que mirava els trens
Ja no veu com passen,
Ni tan sols els sent.
Allà on seia només hi roman
L’ombra trista de la buidor.

Scream

2010-01-11T15:45:00.003+01:00

Fes-me cridar!
Fins que se’m trenqui la veu.
Fins que el plaer inundi
Tots els racons del meu cos.
Fins que els crits seqüenciats
Ressonin un rere l’altre
Com l’eco en la vall pregonda.
Fins que t’encercli
Amb cames i braços,
Presoner del meu desig.
Desbocat.
Atàvic.
Fins que no et deixi marxar
D’aquest paradís terrenal,
Embocallat de vellut roig.

Somnieig

2009-12-22T15:28:00.002+01:00

Els teus ulls escruten el meu cos
Abandonat sobre el llit desfet,
Llençols desordenats
Després d’un festí pantagruèlic.

S’hi passegen amb tanta profunditat
Que puc sentir-ne les carícies.
Com si fossin els teus dits
Que despertessin els porus
D’un letargi momentani.

Els sento
Tot i estar submergit
En un somnieig dolç:
Els ulls tancats,
Els músculs inactius,
La respiració acompassada.

Tinc por d’obrir-los
I no trobar-te.
No trobar els teus ulls
Acaronant el meu cos.

Xiuxiueig

2009-12-10T16:31:00.004+01:00

Xiuxiueges el seu nom
Mentre els llençols freds
Acullen el teu cos nu.

La fredor és el signe més evident
De l’absència del teu amant.
L’escalf que dies ha que anheles.

Sents una clau al pany
I una remor lenta que s’acosta.

S’obre lentament la porta
Un vent càlid recorre l’estança
I s’esmuny sota els llençols.

És ell. És aquí.
L’escalf s’escampa per ton cos.

Gemecs

2009-12-04T13:06:00.001+01:00

Sents els gemecs llunyans,
Però prou propers
Perquè facin reaccionar
Els teus instints,
Per no deixar-te indiferent.

El silenci de la llar
Els amplifica,
Els fa penetrants.
Eco que s’escampa per l’espai nu.

Et relaxes.
Et desconcentres.
No pots evitar que s’encomani,
Lentament,
L’estat de passió
Que arriba a tes oïdes,
Que t’amara cos endins.

T’estires.
Tanques els ulls.
Mentre les mans
Comencen a recórrer
Els racons del teu cos.

Imaginant que és ell
Qui és al davant,
A sobre teu,
A sota.

Reunió

2009-12-01T15:46:00.003+01:00

Impossible concentrar-se.
Balanços, estratègies,
Màrqueting, terminis...

Impossible concentrar-se
Amb aquests ulls,
Amb aquest gest.
Sensualitat en estat pur.

Impossible escoltar,
Impossible no perdre’s.
No despullar-te amb la mirada.
No aïllar aquesta sala,
Tu i jo sols,
Amb la cadència dolça
De la teva veu,
Dels teus ulls de maragda,
De la mirada que es clava
Ben endins.

Impossible no sotmetre’s
A la imaginació
Més delitosa.

Fruita dolça

2009-11-27T09:59:00.003+01:00

Com la fruita madura
Al pic de l’estiu
Que vessa regalims
De nèctar dolç,
Així és el teu sexe
En aquesta nit
Calorosa, lúbrica.

Mossega’m.
Xucla’m.
Beu-me.
Assadolla’t!

T’he seguit

2009-11-20T14:34:00.001+01:00

T’he seguit amb la mirada
Quan t’has assegut al meu davant.
Cames creuades.
Mitges negres.

He seguit les teves passes
Quan m’has mirat
Amb ulls que mesclaven
Timidesa i desig.

He caminat per carrers
Plens de llum, plens de gent,
Seguint l’estela de la teva ombra.
Cos projectat sobre les llambordes
On milers de passes hi han deixat
L’empremta del temps.

He pujat l’escala
Que m’acostava a tu,
Al teus dominis,
Als teus secrets.

He trucat a la teva porta,
I he intuït les passes que s’acostaven.
I he vist la porta que s’obri,
Lentament, amb grinyol espectant.

I he tornat a veure els teus ulls,
Barreja de timidesa i desig.

Possible desenllaç (suite T’he seguit)

2009-11-18T17:45:00.003+01:00

La porta s’ha tancat
Darrere meu
Amb un cop suau.

Reptant-me, m’has empès
Amb delicadesa
I els nostres cossos
S’han unit, frec a frec,
Amb el desig contingut.

M’has besat.
I la teva boca
Ha inundat la meva.
Dos desconeguts
Caçats per la mirada .

M’has despullat
Amb la subtilesa
Que marcava la timidesa,
I l’agosarament del desig.

T’has despullat,
Deslliurada,
I t’has desfet els cabells,
Que han caigut talment
Un salt d’aigua sobre l’espatlla.

I he tancat els ulls
I he perdut el món de vista.
Mos ulls són tots els porus de mon cos.

Mirada

2009-11-16T17:34:00.002+01:00

Sento la teva mirada al clatell.
Com es clava dins meu
I m’immovilitza,
Temerós de trobar els teus ulls.

Desconeguda, ets una mirada
De fantasia.
Pots ser-ho tot.
O no ser res.
Tant se val.

Paralitzat, allargo el somni.
La fantasia m’envolta.
Mentre els ulls àvids
Es passegen i acaronen
Els cabells,
El coll,
Les espatlles.

Massatge sensual
De la mirada.

Tu

2009-11-10T17:00:00.000+01:00

Tu.
Tu només sabies el secret.
El secret que tantes nits
D’insomni m’ha provocat.
La provocació que m’assaltava.
Els assalts a mitjanit,
Amarada de desig.
Desig no correspost,
Desig incomprés.
Incomprensió d’ell, d’ella,
De tants de vosaltres,
Que m’heu fet silenciar.
Silenci dolorós, febrós,
Insuportable exponencialment.
Exponent del meu anhel
De cridar a la rosa dels vents
Llibertat.
Llibertat per dir,
Per fer,
Per sentir,
Per gaudir,
Per trencar el silenci.
Silenci compartit amb tu,
En dies de tristesa,
En nits de malenconia.
Silenci que crida
Convertit en udol de llibertat.

Peu

2009-11-06T12:57:00.001+01:00

Jugues amb el peu:
L’introdueixes i l’extreus,
Amb suavitat, de la sabata.

La nuesa l’exalça;
La calidesa el fa desitjós.
Contemplo aquest joc,
Fascinant,
Ple d’erotisme,
Curull de sensualitat.

No te n’adones
Però en aquest instant
Ets irradiadora de desig...

O potser sí que ho saps,
Quan alces els ulls
I em mires sorneguera.

Nit a la ciutat

2009-11-04T14:44:00.000+01:00

Les mans al volant.
Carrers deserts d’ànimes.
Fanals que projecten la soledat.

Busco la teva mirada
A cada cruïlla;
La teva presència
A cada semàfor.

M’aturo.
Un cotxe s’atura al costat.
Semàfor vermell.
Podries ser tu. Però no ho ets.

Vagarejo per carrers desconeguts,
Avingudes silencioses trencades pel brogit
Dels vehicles que no dormen.

Insomni mecànic.
Ànimes que cerquen
Potser també altres ulls,
Altres presències,
Enfundats en ses cuïrasses.

Amor clandestí

2009-10-28T16:24:00.002+01:00

El meu és un amor clandestí,
Il·legal, sense papers,
Que no existeix
Més que en ell mateix.
Ningú no el sap.
Ningú no el sospita.

Sóc un nàufrag
En terra estranya.
El meu cap, desorientat,
Reconstrueix escenaris,
Recrea imatges.
Passat i present es confonen,
Es fusionen en un univers nou:
Ignot, desconegut, perillós.

(Imatge del bloc Reflexos de llum)

Breu

2009-10-26T18:02:00.000+01:00

El riu del teu sexe
Inunda la meva boca.
La plenitud de les sines
Desborda les meves mans.

Ets una riuada de desig
Que no pot ésser presa.

Acompanyes

2009-10-05T13:30:00.002+02:00

Acompanyes el moviment sensual
Amb una mirada de reüll
Al mirall.

Certesa que agrades,
Que t’agrades

Despulles el cos
Amb la delicadesa quotidiana.
Com si cada vegada
Fos un moment especial
Com si un espectador
Gaudís, excitat, expectant,
Dels teus actes.

Ara, aquí,
La puresa del cos nu.

Llenç

2009-10-02T14:59:00.000+02:00

El meu cos és un llenç en blanc
On pots pintar-hi,
Amb colors ben vius,
Els camins del desig.

Que el pinzell fi
Tatui sobre el meu cos
Les línies mestres
D’una obra única.

Roig encés
Que acreeixi l’anhel de tu.
Blau marí
Que em traslladi a altres mars.

Pinta. Pinta fins que la tela
Perdi el blanc pur, virginal.
Converteix aquest espai erm
En un verger exhuberant:
De colors, de vida, de passió.

Que no et tremoli el traç.
Tingues fermesa i decisió.
Imagina, si et plau,
Amb els ulls closos,
L’escenari ideal
En el teu interior.

Petits grans plaers (i XXII)

2009-09-29T15:26:00.003+02:00

Sentir com la teva llengua
Avança amb destresa
Envers el meu sexe.
Delicadament, primer.
Goludament, després.
Com recorre el tronc
Robust on corre la saba del desig.

I com aixeques els ulls
I me’ls claves.
I l’engoleixes
Amb aquell punt de lascívia,
Indescriptible,
Amb morbositat estudiada
(i tanmateix espontània).

No em digueu

2009-09-23T14:40:00.002+02:00

No em digueu que no ho heu fet mai.
No m’ho creuré.
No em digueu que no us heu imaginat
Com ell, com ella,
Fa l’amor, folla, carda.

I que no us hi heu recreat,
En el mateix instant,
En la intimitat més secreta,
En la foscor de la nit.

Potser al metro,
Potser al carrer,
Potser en un bar,
En un gest fútil,
Us ha arribat aquest pensament.

I us ha vingut de gust,
Per un instant,
D’ésser espies dels seus desigs,
Dels seus moviments,
Àdhuc de participar-hi.
De fer-hi l’amor,
De follar-hi,
De cardar-hi.

No em digueu que no ho heu fet mai.
No us creuré.

Plasma

2009-09-15T17:41:00.002+02:00

El plasma m’obsessiona.
Tinc la teva imatge
Al meu davant,
I dins el meu cap,
Clavada, obsessiva.

Còmplice d’aquest estat,
La càmera augmenta
El meu neguit,
El meu desig,
Acostant-me als detalls
Més íntims
Del teu rostre.

Els teus llavis s’ofereixen
En tota la seva rojor,
Lascívia continguda.
Que m’eriça la pell,
Sentits en alerta.

Tímidament,
La teva llengua se m’ofereix
En una font de desig,
Imaginació desbordada.

He perdut el fil del que escric,
Del que transcric,
I deixo que parlis,
Que em miris,
Que escoltis atentament
Les preguntes que et fa.
Que m’hipnotitzis.

Ja no puc tornar enrere,
Em tens atrapada,
El plasma em segresta
I em desarma,
Lliurada a l’obsessió
Dels teus llavis
Que cerquen els meus,
Dels teus ulls
Que em fiten delerosos,
Mentre el meu cos
Respon a tanta provocació.

A mitjanit

2009-09-08T15:35:00.001+02:00

A mitjanit em visites.
Entres clandestinament
A la meva cambra
I t’esmunys sota els llençols.

Calidesa de la nit d’estiu.
El cos amarat d’una rosada
De suor i d’excitació.

Deixo que les teves mans
Excitin la meva fantasia.
Com una cursa,
Pugen per les cames:
Moviments atlètics
Dits àgils que pugnen
Per arribar a la meta.

Tanco els ulls
I en un instant
Les meves mans
Es confonen amb les teves
En la beneïda saba
De mon cos.

Salobre

2009-09-01T10:47:00.003+02:00

Amarat de salobre
El teu cos
És encara més deliciós.
Amb el punt just de sal
Que potencia el sabor
I sense més aditius
Que la pròpia pell.

En aquest racó de costa,
Solitari, inaccessible,
Ets un element natural més
D’aquest paisatge agreste.

Et preguntes

2009-08-28T14:00:00.001+02:00

Et preguntes per què et banyes sola.
Mentre l’aigua fa cascades
Baixant per la teva pell,
Rierols de corrents zigzaguejants.

Mentre l’escuma uniformitza
El teu cos,
Omplint els buits de la soledat.

Mentre els dits humits
Cerquen altres humitats,
Plaers incipients
Pel reialme de la teva geografia.

Et preguntes per què et banyes sola.
La solitud és el teu espai
De voluptuositat,
De concessió egoista al plaer.

Vestit d’estiu (Transparències)

2009-08-25T14:03:00.002+02:00

Sol de capvespre
A la gran plaça.
Aire pesant,
Ambient càlid,
Brisa feridora
D’aires del sud.

Esperes el verd
Davant meu.
El ventijol crema
La teva pell bruna
I crea ones de fantasia
En el teu vestit:
L’acosta i l’allunya
Del teu cos.

I en aquest anar i venir,
En un instant,
Talment una conjunció de planetes
En el vast univers,
Un raig de llum
S’esmuny pel teu vestit
I dibuixa la teva silueta.

I m’embriaga
La transparència
D’aquesta tela d’estiu
I el teu cos nu,
Perfilat únicament
Per roba interior
Minúscula, sensual,
Que incita a la lascívia.

T’allunyes amb pas decidit,
Aliena als meus ulls,
Mentre l’atzar torna a onejar
El teu vestit d’estiu.

Aquest dia

2009-08-20T22:26:00.002+02:00

I aquest dia
que succeeix aquella nit
no em puc arrabassar
el teu aroma,
el passeig de tes mans
per mon cos,
ta llengua
solcant mars de desig.

Record inesborrable
que em retorna multiplicat
en tota la seva dimensió.

Sentir-te dins meu,
sentir-me dins teu,
al compàs del ritme del plaer,
seguint la brúixola dels cossos.

Aquest dia en què cada gest,
cada espai, cada pensament,
em retorna a un passat pròxim.
Aquella nit.

Aquesta nit

2009-08-19T11:38:00.003+02:00

Aquesta nit m’has regalat
Una simfonia de colors
Una espiral cromàtica
Cada volta que tancava els ulls.

Aquesta nit he vist les estrelles
Que voleiaven el meu cap
I el meu cos, las, indefens
Als teus embats de desig.

Aquesta nit has creat
Un univers irreal, oníric,
Al meu interior.
Abstraccions cristal·litzades a la retina
Com els efecte d’una estranya droga.

Aquesta nit m’ha lliurat
Sense temença a la passió
I tot de formes estranyes en moviment
S’han instal·lat al meu cap.

Aquesta llarga nit que s’ha fet curta
Ens hem estimat:
Amb la llibertat dels amants,
Amb l’explossió dels cossos,
Amb la màgia que ens envolta.

Sóc l'únic

2009-07-22T15:09:00.002+02:00

Sóc l’únic que avui
No corre pels carrers
De la ciutat grisa.

El cel plora.
Llàgrimes que s’estavellen
Contra els paraigües badats,
Contra els vidres rabents,
Contra els rostres
Dels que volen aixoplugar-se.

Camino lentament.
Deixo que la pluja m’amari,
Sentint el fred del vent
Que projecta les gotes contra mi.

Sóc l’únic que avui
No corre pels carrers
De la ciutat grisa.

Habitant sol dels carrers
Molls de tristesa,
De grisor metàl•lica.

Fantasia inconfessable

2009-07-20T13:28:00.003+02:00

Una de les meves fantasies,
Desitjades i inconfessables.
T’has aturat al meu costat,
Sense saber qui era,
Sense saber qui ets,
I amb tot l’atreviment
M’has besat profundament.

I has marxat tal com has vingut,
Deixant-me clavat,
Sense respiració,
Las, sense alè,
Amb el sabor dels teus llavis.

Petits grans plaers (XXI)

2009-07-14T13:45:00.003+02:00

Sentir la pressió del teu sexe
Sobre el meu ventre.
Quan m’abraces.
Quan m’arracones
Contra la paret
Excitat, excitada.

Escolar la mà endins
I notar l’escalfor
Entre els meus dits,
La palpitació del desig.

Els meus pits contra el teu pit.
Dues sagetes contra son objectiu.

Mirant enrere

2009-07-08T14:08:00.002+02:00

Tanca els ulls.
Tirem enrere el temps.
Quan una espurna
Encenia un gran foc.
Quan les brases
Semblava que s’allargaven
Eternament.
Quan amb la bogeria
D’allò que és nou
Rodolàvem ací o allà,
Presos d’una febre dolça.
Aquella follia
El temps l’ha atemperada,
L’ha reconduït
Cap a viaranys
Més civilitzats (si vols).

Ens fem grans, potser.
Madurem, diuen altres.
Però deixa que,
En aquesta hora,
Recordi amb nostàlgia
Aquells dies.

No em penedeixo de res.
I podria dir que
Tampoc els enyoro.

Vaig viure el passat.
I visc el present.
Amb tu.

(A Vicent Andrés Estellés)

Petits grans plaers (XX)

2009-07-02T16:09:00.001+02:00

La línia del teu escot
És un punt de fuga.
Com un quadre renaixentista,
Com les perspectives tècniques.

Una línia que es perd
En l’abisme del desig,
De la imaginació quotidiana,
En la justa proporció,
Sempre mesurada,
Sempre ponderada.

Petits grans plaers (XIX)

2009-06-30T11:51:00.002+02:00

Com un antic tresor
Del temps dels pirates,
Servo als meus dits
L’aroma dolç del teu sexe.

Petits grans plaers (XVIII)

2009-06-25T16:48:00.002+02:00

Seduir-te: amb la mirada,
Amb els gestos,
Amb les carícies
Que recorren el teu post.

Sotmetre’t: fer-te meu,
Deixar-te immòbil,
Exhaust, sense paraules.

Gaudir-te: que em tastis,
Que et tasti,
Que t’endinsis en mi,
Endinsar-me en tu,
Que et clavis fins al fons,
Que em grapegis
Com només tu saps,
Amb l’elegància que atorgues
A la paraula,
Que em facis estremir,
Cridar, plorar de plaer.

Vidre fosc

2009-06-19T14:58:00.001+02:00

A través del vidre fumat
Et contemplo
Sense que em vegis.
Els detalls del teu cos
Em retornen
Desdibuixats
Però prou nítids
Com per descobrir
El teu pit.
Insinuat tènuement
En l’angle recte
Que formen el teu braç
I el teu cos.

Un petit tresor al descobert.

Comboi

2009-06-17T14:14:00.001+02:00

El comboi ens fa saccejar
-dreta, esquerra,
a banda i banda del vagó.

Dos cossos en un moviment
Acompassat, rítmic,
Cadència mecànica.

Dret, l’un davant l’altra,
Ens mirem furtivament.
Notes la meva mirada,
Noto els teus ulls.
Quan, distreta, no em mires,
Contemplo el teu cos.

És tan sensual l’estiu,
En aquesta hora primerenca... !

T’admiro fins que els teus ulls
Troben els meus.
I talment un adolescent
(l’adolescent que mai vaig ser,
L’adolescent latent),
Aparto la mirada
Amb un punt d’enrojoliment
A les galtes.

I l’escena es repeteix.
Cada dia.
En aquesta hora primera.
En aquest espai artificial.
Avui tu,
Demà, qui sap?

Algú va dir
Que cada dona
Té una essència
De bellesa
Que la fa única,
Atractiva,
Desitjable.

Petits grans plaers (XVII)

2009-06-09T14:59:00.002+02:00

Amb cura,
Equilibrant el teu cos,
Dibuixes la línia dels ulls.
Mirada fixa en el mirallet
Que et retorna el traç,
Delicat, fet art.
Talment una dama del Renaixement.

Glaçó

2009-06-04T16:19:00.002+02:00

Passejo el glaçó
Per la teva espatlla.
Ajaguda bocaterrosa,
En un llit de seda roja.

Perles que queden al camí,
Teixint fils d’humitat
Que s’escampen per ton cos.

I baixo.
Un descens vertiginós
Que em mena,
Inexorable,
Cap a la línia
Que separa les teves natges,
Cap a la frontera
Del pou del plaer.

On sé que el glaçó
Es fondrà,
Com en un got d’aigua calda.
Dos rius que es troben
En un oceà de desig.

Sigues agosarat

2009-06-02T17:51:00.001+02:00

Sigues agosarat,
Sorprèn-me.
Busca’m i em trobaràs.
Ara o després,
Aquí o allà,
Tant se val.
Estic aquí esperant-te,
Desitjant-te,
Fonent-me
perquè em besis,
perquè m’abracis,
perquè em mengis,
em devoris,
m’assaboreixis.

Atrapa’m entre els braços.
Llença’m sobre el llit.
Arracona’m contra la paret.
Excita’m
Amb una petita espurna.
No deixis que s’apagui
La flama.

Petits grans plaers (XVI)

2009-05-26T17:10:00.001+02:00

Arraulir-me
Contra la teva esquena.
Posar el cap
Contra el teu coll.
I aspirar profundament
Abans que la son em venci.

Com dues culleretes
Desades ordenadament
En un calaix.

Estàtua

2009-05-22T09:47:00.000+02:00

Nua, emmig del llac,
Contemples l’horitzó,
L’infinit, mirada perduda
En un espai indeterminat.

Passen els dies pel davant:
Els núvols de tempesta
I el sol feridor de primavera,
La calor de l’estiu,
Les fulles que cauen
I que trenquen l’harmonia
Del seu repòs.

Recolzada en la pedra,
Ets aliena al pas del temps.
Sempre hermosa,
Sempre alba,
Nascuda del fons de les aigües.

Petits grans plaers (XV)

2009-05-15T13:58:00.002+02:00

Resseguir amb la mirada
L’estela que deixes al teu pas.

Olorar l’aroma
Del teu perfum,
Que resta en l’ambient al teu pas.

Tocar amb el capciró dels dits
Els àtoms i mol·lècules
Que has desplaçat al teu pas.

Amarats de tu.

Un matí (i II)

2009-05-13T16:18:00.001+02:00

Tanques els ulls.
Massa imprecís per recordar-ho.
El buit de la memòria
Després que el vodka i el vi i tot
Formategés el teu disc dur.
La teva nit és una tabula rasa.

Vius atrapada en un passat indefinit,
Un passat sense records.
Només aquest mall que et colpeja
Els sentits,
Que t’atrapa en aquests llençols
Amarats de tu.
Només de tu.

El buit al teu costat
És la prova del fracàs.
La manca d’un cos
És la pitjor de les derrotes.
Només la soledat
Et vindrà a dir bon dia,
Sense artificis,
Sense gestos manyacs.
Sense un suc de taronja i unes torrades,
Sense un despertar dolç,
Bàlsam contra la decepció.

Maldes per aixecar-te,
Però ni tan sols pot girar-te.
El teu far és el sostre.
Un sostre que oscil•la
Al ritme de la teva respiració,
Que voldries agitada,
Però que amb prou feines
Manté una cadència regular.

Estirada, nua, ofereixes
El teu cos a la soledat
Que et ve a buscar,
Que t’acotxa en sos braços,
Que et besa i et desperta els sentits,
Adormits pel vodka, i el vi, i tot.
Que et busca i et troba.

Un matí (I)

2009-05-08T14:08:00.001+02:00

I un matí et despertes,
El llençol amarat del teu cos.
I obres els ulls i,
Com si fos un encanteri,
El cap martelleja
Una sinfonia desafinada.
Massa vodka, anit.
Massa vodka i massa vi
I massa de tot.
Et devies beure la nit,
Penses,
Mentre intentes posar ordre
Al desordre dels teus ulls,
Al món que fa voltes imparable,
Com el pèndol de Foucault.

No tens records precisos,
Ni tan sols remots.
Només gots i més gots,
Fum i més fum,
Llums i més llums,
Que encegaven els sentits
I que encara es repeteixen
Cada cop que proves de tancar
Els ulls.

Un alè amarg inunda la boca:
Desert de besos,
De calideses passades.
Quant de temps fa que no beses ningú?
Quan de temps fa que no et besen?
Vas tenir uns llavis contra els teus?
Vas sentir el contacte d’una llengua,
Estranya, guaridora?

Moto

2009-05-04T18:05:00.003+02:00

Surts apressadament,
La porta d’una revolada.
El carrer t’espera.
El travesses
-la teva intuïció et diu
Que no hi passa ningú.
Puges a la moto,
Amb un moviment estudiat,
Repetit diàriament,
Mentre el motor fa
Els primers espeternegueigs.
Uns metres marxa enrere
I enfiles carrer amunt.

Surts apressadament,
Deixant a l’aire
L’estela de ton pas fugaç,
Rabent.

Petits grans plaers (XIV)

2009-04-28T17:44:00.002+02:00

Anar-te despullant lentament.
Llevar-te una a una
Les peces que acreixen
El meu desig.
I assaborir eixos instants,
Com el somelier que reconeix
Les mil i una aromes
Del bon vi.

Correlat

2009-04-23T13:08:00.001+02:00

Plora el cel.
Llàgrimes silencioses
S’escolen pels racons
De la memòria
De la gran urbs.

Carrers, edificis,
Cotxes, arbres...
Tot queda moll
D’aquesta tristesa
Que emana del més profund
Del teu ésser.

Cau la tarda.
Els llums elèctrics,
Acabats d’encendre,
Pinten un nou escenari
Al drama quotidià.

L’aigua,
tantes voltes purificadora,
és ara un parany mortal.
Una malenconia t’envaeix.
Et sostrau de la realitat.
Et llança violentament
Al fons de l’abisme.

Impotent,
Contemples com damunt
El teu cap, el bri de llum
Que et guiava,
Es va fent més i més petit.

Tanques els ulls.
Potser per últim cop.
En aquesta nit advenidora.

Silenci.
Foscor.

Petits grans plaers (XIII)

2009-04-20T08:51:00.001+02:00

T’agrada conduir? –em preguntes,
Mentre enfilo els revolts
Del teu cos.
Els sentits a l’aguait, prudent
Davant les contingències
Que pugui trobar pel camí;
Gaudint del paisatge,
De la companyia.

Sí, m’agrada conduir.

Variacions

2009-04-17T13:31:00.001+02:00

No he gosat trencar la teva intimitat.
Acompanyada per les ombres,
Embolcalladca en el silenci de la nit,
Jugues, bocaterrosa,
Sota els llençols que dibuiexen el teu cos,
Que delaten els teus moviments.

No he volgut escapçar la intimitat
del teu plaer.
Alenades sonores
Que m’han fet fantasiejar.
Que m’empenyaven a acompanyar-te.

He estat egoista
I he volgut gaudir del teu plaer,
En silenci, adormit,
Immòbil.
Però escoltant tots els teus moviments,
Imaginant les teves mans
Fregant el teu sexe.
Febrós, moll, excitat.

Com jo que, rendida,
Exhausta, estasiada,
T’has adormit.

Satèl·lit

2009-04-14T10:14:00.002+02:00

M’encalces i m’alces,
D’hora, a deshora,
Ací, allà, onsevulla.

M’encercles i m’acorrales,
De dia, de nit,
Dempeus, bocaterrosa.

Sóc, de tu, a tu,
Un satèl·lit:
Incapaç de desfer-se
De l’òrbita.

Petits grans plaers (XII)

2009-04-09T14:41:00.000+02:00

Obrir la porta i trobar-te al darrere.
Abillada només amb les calcetes.
La mirada insinuant,
El somriure burleta.
Els braços estirats
Que m’empenyen a l’abisme.

Venècia

2009-04-02T09:27:00.001+02:00

Inunda el capvespre
La ciutat d’aigües tranquil•les.
Els darrers raigs de foc
S’escolen pels racons,
Vençuts per l’atmosfera
Del capvespre boirós.

Fa calor.
La humitat es filtra per la pell.
Fa l’aire més pesat, més dens.
Vells, antics palaus
Desdibuixen ses formes
I projecten ses ombres
En totes direccions.

S’obre una balconada.
Com si emergissis del Gran Canal,
O d’una gran petxina nacarada,
Una silueta em torba,
Dama blanca en l’horabaixa veneciana.
Cabells molls, rojos,
Que regalen la teva espatlla
De gotes juganeres.

Capto l’instant,
En color i en blanc-i-negre,
Apropant el meu ull
A la teva presència.

Assegut en aquest vell cafè,
Sobre aquest sòl centenari,
Amb la humitat que amara mon cos,
Mon pensament, mon desig.

Petits grans plaers (XI)

2009-03-31T17:04:00.000+02:00

Cau la pluja sobre els teus cabells.
Delicada, com si no gosés amarar-los,
Temerosa del teu enuig.

Molls com després d’una dutxa,
Ploren sobre la teva espatlla.
Et passes la mà pel cap,
Amb delicadesa, com si no volguessis trencar
Aquest oasi d’erotisme que observo.

Cuatro

2009-03-27T08:56:00.001+01:00

Damunt la taula,
Ordenes, metòdicament,
Tots els estris
Per al dinar.
Quan el local
Vessi de gent,
de sons, d’olors.

En aquesta hora primerenca,
Sóc l’únic que observa
El teus moviments,
Assegut en un vell sofà
Vellutat.

Sonen de fons
Els Red Hot
-under de bridge,
Acords embriagadors-,
Que embolcallen de sensualitat
El teu anar i venir.

Em mires i em somrius,
I em fas un comentari banal.
La teva simpatia és atractiva.
Et gires i continues la teva rutina.

Texans i samarreta negra,
I unes calcetes que s’atreveixen
A mostrar-se, orgulloses, per la cintura.

Deixo volar la imaginació.
Embriac de sensualitat.

Insonmi (inconclús)

2009-03-24T08:54:00.001+01:00

No puc dormir.
Escolto els sons de la nit
Que acompanyen el meu insomni:
Les parets que s’esquerden,
Les bigues que s’esberlen,
El terra que s’enfonsa
Al meu pas virtual.
L’univers que volteja
Sense aturall.

Perspectives

2009-03-20T11:27:00.005+01:00

Els fanals, com satèl·lits,
Volten sobre el meu cap.
Il·luminen el meu rostre
I en mesuren ses perspectives,
Talment un esboç al carbó
D’un artista.

Sóc jo, la meva essència,
Reflectida en aquest instant,
En aquest aturall de temps
Infinit.

Petits grans plaers (X)

2009-03-19T15:57:00.002+01:00

Imaginar els plaers aliens.
Cares anònimes,
Cossos desconeguts,
Que em mirem,
Que em veuen,
Com jo els miro
Des de la meva talaia.

Foscos desitjos
D’una ment enravessada,
Tal volta malalta.

Perversió?
Més aviat curiositat,
Sensibilitat en estat pur.

Pensaments vora el port

2009-03-17T08:59:00.002+01:00

I

Màstils que es mouen
A plaer de les aigües tranquil·les
Del vell port.

El gris del cel,
Núvols densos i metàl·lics,
Es fon amb el gris de les aigües.

Reflex repetit
Infinitat de voltes,
Sempre igual,
Eternament.

II

M’atrapa l’altivesa dels màstils
Que es drecen vers el gris del cel,
Que reflecteixen sobre l’aigua de metall,
Talment el mercuri d’un vell termòmetre.

Com ells, jo també clamo al cel.
Una oració, una pregària.
Pensaments inconnexos
Que s’envolen cap als núvols.

Petits grans plaers (IX)

2009-03-13T14:22:00.002+01:00

Estires els braços fins darrere el coll.
Les mans, lentament, apleguen els flocs
De cabells,
Talment un feix de llenya jove.

Em mires i em somrius,
Amb el punt just d’astorament.
No entens l’erotisme del gest?