El mannà que em fa sobreviure

Saps que és una de les coses que m’excita més. Tu, asseguda al meu davant, masturbant-te. Ho he vist desenes de vegades. Però em segueix posant calent com el primer dia que ho vas fer. T’asseus, recolzes l’esquena al capçal del llit, deixes els teus pits lliures de l’opressió dels sostenidors, i em mires desafiant. Jo sóc just al teu davant: assegut, immòbil, temerós de trencar les normes que m’imposes. Només puc mirar: ni tocar-te ni tocar-me. M’haig de controlar per no fer córrer la mà cap a la polla ni per no abraonar-me damunt teu i follar-te.

Lentament baixes la mà cap al ventre i, molt lentament, la introdueixes per les calcetes i comences a enredar els dits als pels del pubis. Per un moment, veig el començament dels pels que surten per damunt la goma de les calcetes, però de seguida la teva mà els tapa. Comences un moviment suau. Obres i tanques els ulls, concentrada en el teu plaer, en les teves històries. I em mires, amb un somriure burleta, conscient que la meva polla és un tronc a punt d’esclatar. Un, dos, tres minuts. No ho sé, sembla una eternitat. Però comences a moure la pelvis, i lentament, treus la mà i comences a acaronar-te per sobre les calces. Un minut, dos, tres... I la taca humida és més que evident. Em tornes a mirar, sense deixar de tocar-te. T’atures, t’acostes gatejant, gateta, i m’acostes els dits, el palmell al meu nas. El mannà que em fa sobreviure.

(continuarà)