dilluns, 6 de març de 2017

Aforisme

El xipolleig
que et produeixen
les meves paraules
és directament proporcional
a les ganes de menjar-te'l
matí, dia i nit.

dijous, 2 de març de 2017

Pluja de records

Els records són pluja.
Aquella pluja que et xopa
fins al moll de l'os,
que t'arrapa la roba al cos
i que et fa fredolic.

Em cauen a sobre tots
com gotes d'aigua,
en un xàfec d'estiu,
intens, vertical.

Cada gota és un record,
d'un temps passat que no tornarà.
Te'n recordes d'aquell dia que...?
Mira aquesta foto on estàvem a...
Et quedava molt bé aquest vestit...
Que n'erem de joves...

No ploro. No ploris.
Els records són passat
que no ens ha d'entristir.
Ben al contrari,
hem d'estar contents d'haver-los
pogut viure i poder-los recordar.



dilluns, 20 de febrer de 2017

Un altre amor

M'agradaria saber escriure
com t'he arribat a estimar.

Estimar-te a la manera clàssica,
visceral, profunda:
pensar-te a totes hores,
sentir el pessigolleig previ
a una trobada planificada,
l'esclat del primer petó,
descobrir el teu cos per primera vegada,
planificar un futur que sempre és incert,
deixar llavors de tu i de mi pel camí...

I un dia descobreixes, tard, massa tard,
que aquell amor ja no és aquell amor.
És una altra mena d'amor.
No ha passat res, o potser sí.
Un tren que ha arribat a destinació.
Una onada que mor a la sorra.
Un camí que es bifurca.

M'agradaria saber escriure
com t'he arribat a estimar
i poder-t'ho dir ara que aquell amor
ja no és aquell amor,
sinó una altra mena d'amor.

dilluns, 2 de gener de 2017

Gra de sorra



M’he convertit en un gra de sorra
En una platja immensa,
Un dia de ràfegues de vent.

Vaig a dreta i esquerra,
Endavant i endarrere,
Seguint el caprici de l’aire
Que em sacceja.

Les emocions em fuetegen
I em fan somriure alhora.
Res m’està bé
I tot m’agrada.
Caprici del pensament
Que juga amb mi
I em sap dèbil
En aquesta hora trista.

dijous, 29 de desembre de 2016

Vent fred



El temps asserenarà aquest sentiment:
el fracàs, la tristesa, el desamor...
Vindrà un dia del calendari que tot això
serà pols del passat que s’endurà el vent.
Un vent fred, vingut de terres llunyanes,
un vent de pas que s’endurà els records.
Servo l’essència del record,
no el record complet:
només l’ànima que no em fereix,
ans reconforta.