dilluns, 20 de febrer de 2017

Un altre amor

M'agradaria saber escriure
com t'he arribat a estimar.

Estimar-te a la manera clàssica,
visceral, profunda:
pensar-te a totes hores,
sentir el pessigolleig previ
a una trobada planificada,
l'esclat del primer petó,
descobrir el teu cos per primera vegada,
planificar un futur que sempre és incert,
deixar llavors de tu i de mi pel camí...

I un dia descobreixes, tard, massa tard,
que aquell amor ja no és aquell amor.
És una altra mena d'amor.
No ha passat res, o potser sí.
Un tren que ha arribat a destinació.
Una onada que mor a la sorra.
Un camí que es bifurca.

M'agradaria saber escriure
com t'he arribat a estimar
i poder-t'ho dir ara que aquell amor
ja no és aquell amor,
sinó una altra mena d'amor.

dilluns, 2 de gener de 2017

Gra de sorra



M’he convertit en un gra de sorra
En una platja immensa,
Un dia de ràfegues de vent.

Vaig a dreta i esquerra,
Endavant i endarrere,
Seguint el caprici de l’aire
Que em sacceja.

Les emocions em fuetegen
I em fan somriure alhora.
Res m’està bé
I tot m’agrada.
Caprici del pensament
Que juga amb mi
I em sap dèbil
En aquesta hora trista.

dijous, 29 de desembre de 2016

Vent fred



El temps asserenarà aquest sentiment:
el fracàs, la tristesa, el desamor...
Vindrà un dia del calendari que tot això
serà pols del passat que s’endurà el vent.
Un vent fred, vingut de terres llunyanes,
un vent de pas que s’endurà els records.
Servo l’essència del record,
no el record complet:
només l’ànima que no em fereix,
ans reconforta.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Deixa'm que...

Besa'm per darrera vegada.
Amb calidesa, primer.
Amb passió, després.
Salvatgement, per acabar.

Despulla't davant meu per darrera vegada.
Deixa'm que contempli cada racó del teu cos,
els racons on m'he amagat poruc,
delerós, assedegat de tu.

Deixa'm que et tasti per darrera vegada,
que l'olor del teu cos s'amari a la meva ànima,
que el conservi com el més preuat dels tresors.

Deixa'm que entri en el teu cos per darrera vegada,
sentir el meu batec dins meu,
sentir els teus pits contra el meu pit,
clavant-se roents.

Deixa'm tancar els ulls
i aplegar totes aquestes sensacions.
El que resta i el que se'n va.
Deixa'm que et recordi així.

dimecres, 23 de novembre de 2016

Espantaocells

Et veig arribar de la llunyania.
La teva figura que abans em torbava, 
fins i tot en la monotonia, 
s'ha convertit en un ninot sense ànima. 
On abans fruia dels sentits, 
ara és, molt a desgrat,
un camp erm, sec, eixut. 
M'he vestit d'espantaocells, 
inert, immòbil,
sol en el camp del desig.
T'acostes i el teu oreig, 
talment una brisa d'estiu, 
em recomforta. 
Però sé que quan marxis, 
no gaire tard, 
romandré de nou sol, 
vigilant els rostolls 
d'un camp segat fins a la mort.