Tu

Tu.
Tu només sabies el secret.
El secret que tantes nits
D’insomni m’ha provocat.
La provocació que m’assaltava.
Els assalts a mitjanit,
Amarada de desig.
Desig no correspost,
Desig incomprés.
Incomprensió d’ell, d’ella,
De tants de vosaltres,
Que m’heu fet silenciar.
Silenci dolorós, febrós,
Insuportable exponencialment.
Exponent del meu anhel
De cridar a la rosa dels vents
Llibertat.
Llibertat per dir,
Per fer,
Per sentir,
Per gaudir,
Per trencar el silenci.
Silenci compartit amb tu,
En dies de tristesa,
En nits de malenconia.
Silenci que crida
Convertit en udol de llibertat.

Peu

Jugues amb el peu:
L’introdueixes i l’extreus,
Amb suavitat, de la sabata.

La nuesa l’exalça;
La calidesa el fa desitjós.
Contemplo aquest joc,
Fascinant,
Ple d’erotisme,
Curull de sensualitat.

No te n’adones
Però en aquest instant
Ets irradiadora de desig...

O potser sí que ho saps,
Quan alces els ulls
I em mires sorneguera.

Nit a la ciutat

Les mans al volant.
Carrers deserts d’ànimes.
Fanals que projecten la soledat.

Busco la teva mirada
A cada cruïlla;
La teva presència
A cada semàfor.

M’aturo.
Un cotxe s’atura al costat.
Semàfor vermell.
Podries ser tu. Però no ho ets.

Vagarejo per carrers desconeguts,
Avingudes silencioses trencades pel brogit
Dels vehicles que no dormen.

Insomni mecànic.
Ànimes que cerquen
Potser també altres ulls,
Altres presències,
Enfundats en ses cuïrasses.

Amor clandestí

El meu és un amor clandestí,
Il·legal, sense papers,
Que no existeix
Més que en ell mateix.
Ningú no el sap.
Ningú no el sospita.

Sóc un nàufrag
En terra estranya.
El meu cap, desorientat,
Reconstrueix escenaris,
Recrea imatges.
Passat i present es confonen,
Es fusionen en un univers nou:
Ignot, desconegut, perillós.

(Imatge del bloc Reflexos de llum)

Breu

El riu del teu sexe
Inunda la meva boca.
La plenitud de les sines
Desborda les meves mans.

Ets una riuada de desig
Que no pot ésser presa.

Acompanyes

Acompanyes el moviment sensual
Amb una mirada de reüll
Al mirall.

Certesa que agrades,
Que t’agrades

Despulles el cos
Amb la delicadesa quotidiana.
Com si cada vegada
Fos un moment especial
Com si un espectador
Gaudís, excitat, expectant,
Dels teus actes.

Ara, aquí,
La puresa del cos nu.

Llenç

El meu cos és un llenç en blanc
On pots pintar-hi,
Amb colors ben vius,
Els camins del desig.

Que el pinzell fi
Tatui sobre el meu cos
Les línies mestres
D’una obra única.

Roig encés
Que acreeixi l’anhel de tu.
Blau marí
Que em traslladi a altres mars.

Pinta. Pinta fins que la tela
Perdi el blanc pur, virginal.
Converteix aquest espai erm
En un verger exhuberant:
De colors, de vida, de passió.

Que no et tremoli el traç.
Tingues fermesa i decisió.
Imagina, si et plau,
Amb els ulls closos,
L’escenari ideal
En el teu interior.

Petits grans plaers (i XXII)

Sentir com la teva llengua
Avança amb destresa
Envers el meu sexe.
Delicadament, primer.
Goludament, després.
Com recorre el tronc
Robust on corre la saba del desig.

I com aixeques els ulls
I me’ls claves.
I l’engoleixes
Amb aquell punt de lascívia,
Indescriptible,
Amb morbositat estudiada
(i tanmateix espontània).

No em digueu

No em digueu que no ho heu fet mai.
No m’ho creuré.
No em digueu que no us heu imaginat
Com ell, com ella,
Fa l’amor, folla, carda.

I que no us hi heu recreat,
En el mateix instant,
En la intimitat més secreta,
En la foscor de la nit.

Potser al metro,
Potser al carrer,
Potser en un bar,
En un gest fútil,
Us ha arribat aquest pensament.

I us ha vingut de gust,
Per un instant,
D’ésser espies dels seus desigs,
Dels seus moviments,
Àdhuc de participar-hi.
De fer-hi l’amor,
De follar-hi,
De cardar-hi.

No em digueu que no ho heu fet mai.
No us creuré.

Plasma

El plasma m’obsessiona.
Tinc la teva imatge
Al meu davant,
I dins el meu cap,
Clavada, obsessiva.

Còmplice d’aquest estat,
La càmera augmenta
El meu neguit,
El meu desig,
Acostant-me als detalls
Més íntims
Del teu rostre.

Els teus llavis s’ofereixen
En tota la seva rojor,
Lascívia continguda.
Que m’eriça la pell,
Sentits en alerta.

Tímidament,
La teva llengua se m’ofereix
En una font de desig,
Imaginació desbordada.

He perdut el fil del que escric,
Del que transcric,
I deixo que parlis,
Que em miris,
Que escoltis atentament
Les preguntes que et fa.
Que m’hipnotitzis.

Ja no puc tornar enrere,
Em tens atrapada,
El plasma em segresta
I em desarma,
Lliurada a l’obsessió
Dels teus llavis
Que cerquen els meus,
Dels teus ulls
Que em fiten delerosos,
Mentre el meu cos
Respon a tanta provocació.