divendres, 24 d’octubre de 2014

Desert



Travessar el desert,
assedegat,
cercant oasis impossibles.

Creure miratges
que saps que no són reals,
però als quals necessites aferrar-t'hi,
orfe d'esperança.

T'arrossegues demanant clemència,
truques a la seva porta,
delerós que t'ofereixi un pou
on abeurar-t'hi i sadollar-t'hi.

divendres, 31 de gener de 2014

I, de cop...

I, de cop,
Sobtadament,
Com un llamp
En la foscor de la nit,
La flama reneix,
Com ho feu Fènix
en l’antigor.

I, de cop,
Sobtadament,
El teu tacte
Sembla en el meu cos
Espigues que reneixen
De la terra erma.

dijous, 28 de novembre de 2013

Mentre...











Mentre te la xucle,
agenollada davant teu,
sento com convulsa
a la meva boca.

Alce els ulls
i tope amb les parpelles
abaixades,
extasiat el rostre,
els llavis mig oberts.

T'hi pose un dit
i me'l xucles
tal com i jo t'ho faig a tu,
febrós i dolç.

I accelere el ritme
a mesura que tu l'acceleres,
delerosa de tenir-te al fons,
de tastar-te al complet.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Temps de tardor


Temps de tardor.
L'hivern entrarà sense avisar,
de cop, sobtat.

Deixarà el teu cos orfe de la nuesa
de l'estiu que encara ressona als ulls.
Privat dels teus racons
els recrearé en la memòria.

Memòria de besos encesos,
de carícies que cremen,
de desigs descontrolats.

Corrents que arrosseguen
els cossos cap a les profunditats
del plaer més salvatge.

dijous, 31 d’octubre de 2013

Triangle amagat



Fito els triangles amagats
de totes les dames (o no)
que passen pel meu costat.

És com mirar als ulls d'una persona:
tots són diferents, tots tenen el seu enigma,
la seva ànima interior.

Aquests triangles, confesso,
em perden.
Digueu-me viciós, potser.
Sí, ho puc arribar a admetre.
Pero, malgrat tot, em perden.
Com s'ajusten els pantalons,
els vestits, les faldilles
o els perillosos leggins.
Les formes que adopten:
llargs, estrets,
arrapats, carnosos...
El misteri i el desig s'hi amaguen.
L'exercici d'imaginar que et pots trobar
un cop els despulles, un dolç plaer,
una dolça fantasia.