Cercar en aquest blog

dimarts, 17 d’octubre del 2017

Entre les cames

Quan et tinc entre les cames, embogeixo.
Recorres lentament els meus racons.
Descobreixes els punts més sensibles.
Em fas vibrar, esbufego,
en contrec a cada embat
de la teva llengua, dels teus dits,
Em regiro entre llençols olorosos,
presa d'una febre profunda.
Em remoc, em remous.
Em mulles, et mullo,
com la rosada a l'albada.
El meu orgasme és el teu.
El plaer m'inunda,
m'eriça la pell, tremolo,
t'empresono entre les cames
per no deixar-te escapar,
per ofegar-te de plaer.

dijous, 24 d’agost del 2017

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus.
Amb una lentitut deliciosa,
però que m'ha cegat els ulls,
curulls de llàgrimes
amb la llum que ho omple tot
i asseca la tristesa.
Les formes es tornen a dibuixar.
Allà llunyà veus que és pròxim.
Tot és com era abans
però res no és igual.
Sóc el mateix que era abans
però ja no ho sóc.
L'albada m'abraça
amb la seva calidesa.

dilluns, 3 d’abril del 2017

Body writing

Com l'antic escriba
a la llum de l'espelma
en el silenci de sa cambra,
escric paraules dolces
sobre la teva pell salada.

Cada lletra activa els teus sentits,
el traç dibuixa línies sobre el teu cos nu.
La nit m'atrapa en aquesta tasca ingent
de buidar tots els pensaments
sobre la pell que s'eriça
a cada pas de la ploma tintada.

Arribarà la llum de l'alba
i la meva creació haurà finit.
Seran les pàgines d'un llibre
dibuixat a la pell.



dimarts, 28 de març del 2017

La teva olor

Duc la teva olor amb mi:
adherida a la pell,
a cada moviment que faig.

Si tanco els ulls
es transforma
en cos, en desig,
sobre meu, sobre teu.

Dus la meva amb tu:
adherida a la pell,
a cada moviment que fas.



dilluns, 6 de març del 2017

Aforisme

El xipolleig
que et produeixen
les meves paraules
és directament proporcional
a les ganes de menjar-te'l
matí, dia i nit.