dimecres, 4 de juny de 2008

El mannà que em fa sobreviure (i III)

I amb les dues mans, aferrant-te el cony, arribes al cim del plaer. La teva cara i els moviments del teu cul són el reflex del teu orgasme. Un orgasme sincer, sense fingir, brutal, visceral. Tota tu amarada de suor, tota tu xopa de desig, i les teves mans que no deixes de bressolar, acompassat, el teu cony. Bocabadat, immòbil, sé que tinc els segons comptats, que et saltaré a sobre i m’amorraré al cony, el lleparé, el menjaré, m’hi capbussaré com un nedador professional.

Obres els ulls i em mires. És la senyal que necessitava per posar-me al caire del trampolí i fer un salt net, sense esquitx, de cap al teu racó. Venus, estimada.

1 comentari:

mar ha dit...

espectador amatent i observador de l'espectacle de plaer més embriagador...