De convertir-me en el més gran dels pecadors.
De desfer tots els nusos que m’encadenen
De trencar totes les normes, totes les convencions.
D’endinsar-me en un univers curull de perills,
Un camí d’una sola direcció,
Sense possibilitat de retorn.
Per tu hauria estat capaç de fer-ho tot,
De convertir-me en el més gran dels pecadors.
I hauria pecat amb tu,
Per tu.
Tu encens el meu foc.
(A Sau)
7 comentaris:
Bones, el cap de setmana bé? Veig que has tornat inspirat, com sempre. Ostres en serio jo no sé d'on trobes la paciència i la inspiració per escriure un poema casi cada dia. El d'avui és molt, molt romàntic, tan de bo em diguessin coses així mmm no sabria que dir jejeje. Petons maco
Puntual després de penjar cada post, si senyora. La inspiració ve com ve, però s'ha de ser constant... i els estímuls de fora també ajuden, com els teus comentaris.
De coses maques segur que te'n diuen, i les mirades parlen molt més que les paraules, a voltes.
Gràcies.
me encante aquest blog, si vols saver de mi visitam a..http://evex-sexi.blogspot.com/
Gràcies, Evex... Veig que tu també ets aficionada a l'erotisme...
Salut i felicitats per la part que et toca.
M'encanta! Quants cops seríem capaços de fer-ho tot per algú i quants cops ens quedem només en els pensaments...
Què bonic seria si fossim molt més valents.
Ho trobo realment romàntic. És el màxim!
Guspira: Segurament les coses en aquest món serien molt diferents, no creus? Si tan sols aprofitéssim un 10% de les possibilitats de ser valents... aix...
estar disposat a fer això per algú...
deu ser molt plaent....
Publica un comentari a l'entrada