Cercar en aquest blog

dijous, 24 de juliol de 2008

Insinuació

Prefereixo imaginar que veure.
Resseguir amb la mirada
L’estela que deixes en passar.
Amarar-me del teu aroma,
L’olor dolç del perfum,
L’amarg del teu cos.

Seria massa fàcil tenir-te nua,
Lliurada al plaer, meva.
I no lliurar la batalla de la seducció,
El joc de mirades,
L’estira-i-arronsa del meu atreviment
I de la teva indecisió.
O potser és al revés?

No ets qui juga tu amb mi?
No ets tu qui amb l’estela
Deixes ferit el meu desig,
Conscient de la cicatriu no curarà
Fins que hi apliquis la medicina.

No existeix vacuna pel que em deixes.
Només tu pots aplicar un antídot:
Besa’m fins a ofegar-me,
Abraça’m fins a fer-me bocins,
Fes de mi el que vulguis,
Pobre malalt de desig.

Restaré aquí assegut
Des de la meva talaia,
Esperant que miris enrere,
Que els meus ull et despullin,
Que els teus em donin la dosi de medicina
Que el meu cos necessita.

7 comentaris:

skorbuto ha dit...

Portes presentats uns quants poemes, molt sensuals per cert.

És una forma litarària molt sovint utilitzada per l'erotisme més suau i que potser hauriem d'utilitzar més.

Bona feina.

rosseta ha dit...

Bones maco, com sempre aquí tens la teva fan jeje. Ostres trobo que no hi ha res com la seducció més que anar al gra i com bé expresses en el poema és aquesta la que augmenta el desig que finalment es pot veure realitzat. No res com sempre impressionant, aquest és dels que més m'ha agradat, no sé quantes vegades me l'he llegit ja jeje

El company de Venus ha dit...

Skorbuto: Moltes gràcies. Mira, m'ha donat per aquí, darrerament. N'hi ha de més trash, n'hi ha de més sensuals. El que penjaré avui serà més trash, crec. Bé, ja jutjareu vosaltres...
Rosseta: Mereixes un monument. Em sembla que amb aquests comentaris, a banda de posar-me vermell cada vegada, t'estàs guanyant un altre poema dedicat... Hi començaré a pensar. Necessito un leit-motiv.

Guspira ha dit...

Veig que aquest estiu has estat ben enamorat, eh...?
Molt sensual, ple de desig tendre i també de l'enfervoridor.
M'encanten els jocs de seducció i aquesta poesia, per a mi n'és un!

El company de Venus ha dit...

Guspira: Els jocs de seducció, entre la tendresa i la febre més visceral, em tenen atrapat. M'apunto els teus gustos i algun dia, potser aviat, n'hi haurà més.

Guspira ha dit...

Et convido a llegir aquest relat meu: Prepara't, que vinc...

http://paraulesdespullades.blogspot.com/2008_02_01_archive.html

Com veuràs, també és un joc de seducció. Desitjo que t'agradi!

mar ha dit...

m'encanten els jocs de seducció...
i seduir ...
i que em sedueixin...