Cercar en aquest blog

dilluns, 21 de juliol de 2008

Reflex

Et veig a través de la finestra del tren.
La teva imatge desdibuixada
Es confon amb el paisatge,
Mandrós, en despertar-se
Entre la boirina del matí.

Mig adormit miro el teu perfil:
Adormida, m’agradaria saber què penses,
Entrar en els meus somnis,
Descobrir la raó del teu somrís.

Potser és el teu amant,
Aquell que et fa sentir plena,
El que et fa sentir desitjada,
El que recorre el teu cos lentament,
Follament, salvatgement.

I, fantasiejant, desitjaria ser aquest amant:
Encendre el teu desig,
Estimar-te fins a l’infinit.
Besar els llavis reflectits al vidre,
Recórrer, un a un,
Els racons amagats del teu cos.

Atanso la mà al vidre i tanco els ulls.
Des d’aquí puc sentir la teva respiració,
Acompassada.

El contacte dels meus dits sobre els teus llavis
Et provoca un lleu sotrac.
Em mires, et miro.
Els teus ulls denoten sorpresa,
No pas por.
L’espurna que se n’escapa
Encén els meus sentits,
I sé que també els teus.


(Imatge provinent del bloc La caja oxidada)


5 comentaris:

rosseta ha dit...

Veig que al final si que t'has inspirat al matí,eh. Escolta si veula imatge a través del vidre del tren com pot ser que parlis d'ella com si estigués present. Està present o tot s'ho imagina? Igualment felicitar-te com sempre per aquest fabulós poema. Crec que aquest és el millor dels millors, fins i tot usaré alguna frase per posar-la al meu nick. M'agrada la part de potser el teu amant.. etc etc, bona estrofa ;)

rosseta ha dit...

Per cert a veure si tu també entres al meu spaces i em fas algun comentari del post, que és el primer cop que penjo videos del youtube.

El company de Venus ha dit...

Tot plegat és una ficció, Rosseta... El jo s'imagina que el reflex té vida pròpia.

Guspira ha dit...

ei, aquest m'agrada molt... Com és que no hi havia comentari meu encara??? Serà possible???
L'espurna que encén els sentits... uau!

El Company de Venus ha dit...

Gràcies. Sempre hi ha descobriments interessants en aquest bloc, no? ;)