Cercar en aquest blog

dijous, 28 d’agost del 2008

Moment

Hi ha dies en què l’ansietat es menja, et remou per dins, t’anul•la literalment. Avui és un dia d’aquests. Estic neguitós. I el neguit em transforma en un ésser instintiu. Estic calent. Heus aquí la qüestió. Tinc el sexe ficat al cap avui. No puc parar de pensar-hi. Et veig a tu, o a tu, o a tu... i la imaginació se’m dispara. Avui follaria sense parar, fins caure exhaust, una cascada de sensacions i de fluids recorrent els racons més íntims de la geografia humana. Amb tu, que t’has assegut al meu costat al metro, i amb tu, que esperes algú asseguda en una banc de la plaça, vestida de blanc, i també amb tu, que em mires i em somrius quan ensopegues amb mi a la cantonada. Tinc ganes de sexe, set de sexe, d’amarar-me de desig, de posar els sentits al màxim, de perdre el control, de fer perdre el control.

6 comentaris:

Guspira ha dit...

ufff...necessites pegar un polvet ja! jajajaja No t'amoïnis, que tothom té un dia d'aquests...
Un petonet apaivagador!

mar ha dit...

En dies així és un perill (o un plaer?) ser a la vora...
Sí,
estava asseguda en un banc de la plaça...
ets el noi que ha passat i m'ha somrigut?
mmmm...

Eli ha dit...

Ja,ja...
Quina calooooooorrrr!!! Oi?
doncs si no hi ha solució, de cap cap a la dutxa i amb aigua freda!!!
Ja,ja,ja

El company de Venus ha dit...

Guspira: No un, no... Tres o quatre de seguits...
Mar: Sí que és un perill tenir-me aprop... Eres la que estava asseguda amb un vestit blanc?
Eli: Cossi gegant amb aigua i glassons... Crec que funcionarà...

mar ha dit...

no, company, no duia un vestit blanc...
devia ser un altre qui em somreia...

El company de Venus ha dit...

Doncs potser duies uns texans i una samarreta vermella, i em vas somriure sota la llum del sol?