Moment

Hi ha dies en què l’ansietat es menja, et remou per dins, t’anul•la literalment. Avui és un dia d’aquests. Estic neguitós. I el neguit em transforma en un ésser instintiu. Estic calent. Heus aquí la qüestió. Tinc el sexe ficat al cap avui. No puc parar de pensar-hi. Et veig a tu, o a tu, o a tu... i la imaginació se’m dispara. Avui follaria sense parar, fins caure exhaust, una cascada de sensacions i de fluids recorrent els racons més íntims de la geografia humana. Amb tu, que t’has assegut al meu costat al metro, i amb tu, que esperes algú asseguda en una banc de la plaça, vestida de blanc, i també amb tu, que em mires i em somrius quan ensopegues amb mi a la cantonada. Tinc ganes de sexe, set de sexe, d’amarar-me de desig, de posar els sentits al màxim, de perdre el control, de fer perdre el control.