diumenge, 20 de novembre de 2016

Caixes

He posat els records en caixes,
segellades perquè no s'escapin.
Vull servar-los així, en letargia,
vius, crionitzats per si mai els
torno a necessitar.

Els he endreçat cronològicament,
amb cura, sense deixar cap detall.
No vull trair el curs de la història
al teu costat.

I en una caixa, dins una altra caixa,
hi he desat el desig.
Cor desbocat, cavall alat,
que s'enlaire cap al cim de la passió.
És el que vull més protegit,
per més llunyà ara.
És el que em dol més d'haver perdut
en el camí de tots aquests anys.

I tot ho he mudat a un altre lloc.
En solitud. Amb les caixes ben tancades
per no perdre un bit dels records.