Cronista del teu cos,
escric històries de conquestes i derrotes,
de fets atzarosos,
de miracles inexplicables.
Canto les belles cançons de l'antigor,
ploro les pèrdues doloroses,
gloso el saber de generacions,
enyoro un passat perdut nord enllà.
Cronista del teu cos,
segueixo els camins del paisatge
que em menen a racons delitosos,
esclats de vida, olor de dolçor.
Sobre el teu cos
escriuré la història vertadera,
la dels guanyadors,
i també la dels perdedors.
Amb música de fons,
en la penombra del capvespre,
a recer de les onades.
7 comentaris:
Assaonaré amb els ruixats l'herbei...
i que la terra obri els seus llavis
i que onegin les perles de les muntanyes a les galtes de la magrana
i que resplendeixi la brandada llança pel relliscós indret
i que glateixi la collada, al paladar, abans que aleni l'airet del nou vespre.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Gràcies, Onze.
Per què em dónes les gràcies?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Per educaciò, Anònim. I si et molesta, no pateixis, que no ho faré més!
Era una pregunta i no hi ha preguntes indiscretes, encara que les respostes ho puguin ser.
Que si em molesta, dius
Posem que m'ho preguntes, si és així et dic que si només ho fas per educació, t'ho pots estalviar perquè jo espero molt més que educació.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Qui fos aquest cos...
Tot és tancar els ulls i imaginar-no, no?
Publica un comentari a l'entrada