Racó de Venus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Com l'antic escriba a la llum de l'espelma en el silenci de sa cambra, escric paraules dolces sobre la teva pell salada. Cada lletra activa els teus sentits, el traç dibuixa línies sobre el teu cos nu. La nit m'atrapa en aquesta tasca ingent de buidar tots els pensaments sobre la pell que s'eriça a cada pas de la ploma tintada. Arribarà la llum de l'alba i la meva creació haurà finit. Seran les pàgines d'un llibre dibuixat a la pell.

Duc la teva olor amb mi: adherida a la pell, a cada moviment que faig. Si tanco els ulls es transforma en cos, en desig, sobre meu, sobre teu. Dus la meva amb tu: adherida a la pell, a cada moviment que fas.

El xipolleig que et produeixen les meves paraules és directament proporcional a les ganes de menjar-te'l matí, dia i nit.

Els records són pluja. Aquella pluja que et xopa fins al moll de l'os, que t'arrapa la roba al cos i que et fa fredolic. Em cauen a sobre tots com gotes d'aigua, en un xàfec d'estiu, intens, vertical. Cada gota és un record, d'un temps passat que no tornarà. Te'n recordes d'aquell dia que...? Mira aquesta foto on estàvem a... Et quedava molt bé aquest vestit... Que n'erem de joves... No ploro. No ploris. Els records són passat que no ens ha d'entristir. Ben al contrari, hem d'estar contents d'haver-los pogut viure i poder-los recordar.

M'agradaria saber escriure com t'he arribat a estimar. Estimar-te a la manera clàssica, visceral, profunda: pensar-te a totes hores, sentir el pessigolleig previ a una trobada planificada, l'esclat del primer petó, descobrir el teu cos per primera vegada, planificar un futur que sempre és incert, deixar llavors de tu i de mi pel camí... I un dia descobreixes, tard, massa tard, que aquell amor ja no és aquell amor. És una altra mena d'amor. No ha passat res, o potser sí. Un tren que ha arribat a destinació. Una onada que mor a la sorra. Un camí que es bifurca. M'agradaria saber escriure com t'he arribat a estimar i poder-t'ho dir ara que aquell amor ja no és aquell amor, sinó una altra mena d'amor.