Cercar en aquest blog

dijous, 24 d’agost de 2017

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus.
Amb una lentitut deliciosa,
però que m'ha cegat els ulls,
curulls de llàgrimes
amb la llum que ho omple tot
i asseca la tristesa.
Les formes es tornen a dibuixar.
Allà llunyà veus que és pròxim.
Tot és com era abans
però res no és igual.
Sóc el mateix que era abans
però ja no ho sóc.
L'albada m'abraça
amb la seva calidesa.

Cap comentari: