Iniciativa (I)

- No em toquis, no em toquis... No, va, no em toquis... Que després passa el que passa... Va, home... Deixa-ho estar... Mmmm... Va, dona... Però, què fas?

- No deies que no prenia mai la iniciativa...

- Va, que me n'haig d'anar...

- Ara no te n'aniràs... –ho va dir, amb fermesa. Ella, mig espantada, mig delerosa, el va deixar fer. Et faré sentir tot el que no t'he fet sentir en tot aquest temps.

- Ho dubto... No tens ni idea del que vull, del que m'agrada... Et limites a tocar-me una mica, i malament, i apa, a clavar-la...

D'una revolada que la va sorprendre se li posà al davant, li va aixecar la faldilla i se la va quedar mirant, de dalt a baix. Ella, des de la seva posició de seguretat, se'l mirava incrèdula.

- Ho veus, sempre sóc jo qui et domina... –i, tot seguit, li va clavar una empenta i el va deixar clavat a terra. Sóc més poderosa que tu, li va dir ja ajaguda sobre seu. Deies que em faries sentir no sé què i mira, ja torno a ser sobre teu.

- No m'has deixat reaccionar –deia ell intentant desfer-se de l'opressió, però cada vegada més excitat.

- Ah, sí... Doncs noto que ja vas trempat com un cavall. T'agradaria que te la mamés, oi? Fa temps que no t'ho faig, oi? – i amb un suau moviment va començar a fregar-se contra ell.

- Siiii...-un sí que no era desesperat, però que denotava exitació.

- Molt bé, amb una condició. Et lligaré de mans i de cames... I estaràs a la meva absoluta disposició. Sense presses, sense pauses, sense la teva obsessió per clavar-la...

- Però escolta...

- Calla! Vols una mamada o no?

- Sí –aquest cop sí que era desesperat.

- Doncs així estan les coses. Vaig a buscar les cordes. Si t'has mogut un mil·limetre, t'hauràs de buscar algú altre que te'n faci una.

Va desaparèixer i va tornar, només amb unes calcetes posades i unes cordes a la mà.

- Veig que encara ets aquí, oi?

- T'estic esperant.

- Molt bé, perquè ara comença la festa. Ara veuràs què és veure disfrutar una dona.

Mentrestant, va agafar les mans i les va lligar, juntets, amb la pota del llit, i els peus, igual. En el camí no es va estar de refregar-li els pits per la cara.

- Ara veurem si aquesta polla està tant dura com creus que la tens –li va treure els pantalons i pels calçotets ja despuntava la punta erecta de la polla. Caram, t'has posat calent, eh... Fins i tot ja el tens lubricat... Doncs avui t'hauràs d'esperar molt per còrrer-te.