Et veig i tinc ganes de ballar, De ballar la dansa del desig,
De fondre el meu cos amb el teu,
Dos volcans en erupció.
No ho veus?
Vull tocar el teu cos,
Vull volar amb tu.
Mira’m. I en aquest instant t’encendràs.
El foc no podrà apagar-se:
Flames col·losals.
No ho veus?
Vull tocar el teu cos.
Vull volar amb tu.
Fuig si no vols que el desig
Ens consumeixi.
Fuig si no vols que les flames
Cremin tot allò que hem viscut.
Fuig si no vols fer-me mal,
Si no vols que et faci mal.
(a Gigi d'Agostino)
6 comentaris:
Difícil fugir davant de la proposta...
però si ens hem de fer mal...
A vegades la fugida és l'única solució. Però hi ha dolors que compensen.
No m'agrada fugir, de fet, encara que he tingut raons, no ho he fet. El que sí que sé és que hi ha dolors que compensen, generen aprenentatges i acaben enriquint. Segur.
Tota la raó, Mar. No parem mai d'aprendre, de fet.
El desig no sol entendre de raons, sol ser incontrolable fins al punt de poder ser perillós, d'arribar a poder fer mal a algú. Amb tot, penso que el desig és necessari per mantenir la flama encesa. El desig ve amb la primera guspira...
Guspira: Amb la primera 'guspira' i es manté al llarg del temps... si s'alimenta la flama.
Publica un comentari a l'entrada