Em perdonaries una infidelitat, Encara que fos petita?
Em perdonaries haver besat uns altres llavis?
Haver tastat uns altres pits?
Haver entrat en un altre cos?
Haver gaudit amb aquesta intensitat?
Em perdonaries si fos sincer
I et digués que no pensava en tu?
Que per un moment t’havies esvanit?
Em perdonaries aquesta infidelitat,
Encara que fos petita?
Hipocresia de la mentida.
(imatge extreta del bloc La segunda puerta)
7 comentaris:
El problema, de vegades és perdonar-te-la tu mateix.
Efectivament. És aquella sensació d'haver fet mal, i el dilema de si explicar-ho o no. Tu creus que es pot perdonar?
No t'ho sabria dir de segur, depèn de la situació, de la voluntat que es tingui de seguir endavant o no.
M'hauria de veure en la situació per dir-ho.
Infidelitats?
Depèn del que s'entengui per ser fidel i també dependrà del tipus de relació que tens amb la teva parella. Per mi la clau seria la de ser capaços de mantenir una relació d'honestedat i sinceritat amb la parella. Potser hauríem de començar a ser més oberts i evitar el sentiment de possessió cap a l'altre...
Aprendre a no tenir gelos...
Admetre que podem tenir desitjos fora de la nostra parella...
Encara hi ha camí per recórrer...
;)
Skorbuto: Ben cert. Com se sol dir, cada casa és un món, i cada parella, un univers.
Mar: M'agrada la idea que cal admetre que podem tenir desitjos fora de la parella... de manera natural, no traumàtica.
Gràcies pels comentaris a tots dos.
Ufff, quin tema... Estic d'acord en què cada parella és un univers. Jo vaig a favor de les "parelles obertes", però això no vol dir que ens haguéssim de fotre les banyes cada dos dies. No, no, ni molt menys! Penso que hem de confiar en la nostra parella i sobretot, que hem de mantenir el nostre espai. Per a mi tenir parella no vol dir "amb la meva parella s'acaba el món", no. Una relació així m'ofegaria! Jo necessito llibertat, llibertat d'espai, de pensaments i d'accions. Aquesta llibertat pot comportar tenir desitjos fora de la parella, i això ho veig normal i acceptable. Ara, si els desitjos es converteixen en realitats... això ja és qüestió de parlar-ho amb la teva parella i depèn de la relació que dugueu, també pot ser normal i acceptable. Hi ha moltes parelles que tenen ben diferenciat l'aspecte amorós del sexual. I jo no trobo que això estigui fora de lloc. Però com et dèia abans, això depèn de la relació que duu cada parella.
Guspira: Un tema sempre complicat, fruit del llegat cultural que ha fet que els ésser humans hàgim de ser, gairebé sempre, propietat d'algú.
Publica un comentari a l'entrada