Salta al contingut principal

Breu

Escrita per
El teu cos és poesia.
Sí, ho sé: tòpic,
Maldestre metàfora d’aprenent.
Però no se m’acut res més
Per descriure les sensacions
Que em produeix.

Com el poeta amb els mots,
Enfilo petons per la teva superfície,
Imaginada, desconeguda.

Comentaris

mar ha dit…
un aprenent?
maldestre?

reconec aquests petons i els trobo molt desitjables...

;)
1 de setembre del 2008, a les 20:39
Guspira ha dit…
Ara em disculparàs que canviï de llengua, però... com era allò? lo breve, dos veces bueno? Doncs això, fantàstic! Ei, i d'aprenent, res de res!
1 de setembre del 2008, a les 21:59
El company de Venus ha dit…
Mar: No era gaire espectacular, però, la metàfora, insisteixo. Ser maldestre, amb tendresa, té el seu encant.

Guspira: Cert: el que és breu, millor, i si es fa esperar, encara més. Tots ho som una mica d'aprenents, sempre, no?
2 de setembre del 2008, a les 8:36
Eli ha dit…
Home poc original? No pas....
Si em diuen això, segur que no m'ho semblarà!
;-)
2 de setembre del 2008, a les 10:34
El company de Venus ha dit…
Gràcies, Eli, faràs que em ruboritzi. Com el poeta, enfilaré paraules dedicades a totes vosaltres.
2 de setembre del 2008, a les 10:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació