Cercar en aquest blog

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Instant

Dos cossos abraçant-se
Al mig del carrer,
Besant-se amb passió,
Cercant-se totes els porus
Com si fes anys
Que no es trobessin.

Però sé que no és cert.
Que fa poques hores
Que us heu abraçat
Que us heu besat amb passió
Cercant-vos tots els porus
Com si fes anys.

Ella et besa
Mentre les seves mans
Recorren l’esquena.
Ella et besa
Mentre les seves mans
Empresonen la teva cara.

Alienes a les mirades de la gent,
Repressores algunes,
Lascives, d’altres.

4 comentaris:

mar ha dit...

m'encanta aquesta expressió del desig pur, sense vergonyes ni prejudicis...
expressar la passió alienes a les mirades de la gent...
expressió de la llibertat pura i el desig viscut intensament...

company, els teus escrits com sempre... tresors de lectura...
petonet sincer (aliè a les mirades rígides de la gent...)

El Company de Venus ha dit...

Mar: Expressar els sentiments lliurement, sense por a les mirades, oblidant per uns instants el temps i l'espai... és de les coses més fantàstiques del món.
I gràcies com sempre pels elogis. Immerescuts? Exacerbats? Gràcies.

Guspira ha dit...

M'agradaria que arribés un dia en què aquest instant fos mirat per tots els ulls, però no per diferent sinó per preciós... M'agradaria que arribés un dia en què tots els ulls miressin sense prejudicis... M'agradaria que arribés un dia en què tothom mirés tothom pel què és i no pel què fa...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: No cal afegir res més.