divendres, 17 d’octubre de 2008

Clandestí

Esmunyo la mà
Entre les teves cames.
Un pessigolleig
Em rep falaguer, juganer.
Els dits troben els llavis
Amatents, acollidors,
Delitosos amb el contacte.
Calidesa de llar,
De llit acabat de fer.
Ressegueixo la frontera
Que separa els dos hemisferis.
Un clandestí a la recerca
Del seu particular dorado.

7 comentaris:

mar ha dit...

oh, quina sorpresa!
trobar el teu escrit tot just enfilant el cap de setmana...
venen ganes de jocs clandestins sota llençols recent estrenats...

un petonet clandestí doncs...

El Company de Venus ha dit...

Mar: No podia deixar els meus i les meves lectors i lectores sense uns versos per gaudir el cap de setmana. Jocs clandestins... sempre descobridors...

Rita ha dit...

Ummmmmm.... doncs.... gràcies pel regal! :-)

Anònim ha dit...

La clandestinitat del cos és la porta de les habitacions del ànima

nic

El Company de Venus ha dit...

Rita: Gràcies a tu per la visita. Fins la propera visita.

Nic: Mmm... Dóna per pensar això que dius... Gràcies per la visita.

Guspira ha dit...

La delícia de llegir les teves paraules càlides escrites amb un gust exquisit desperta el més clandestí dels pessigolleigs adormits en llits acabats de fer o de tornar a desfer...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: El llit... territori on esdevenir clandestins, travessant fronteres i terres desconegudes. Gràcies.