Salta al contingut principal

Clandestí

Imatge
Escrita per
Esmunyo la mà
Entre les teves cames.
Un pessigolleig
Em rep falaguer, juganer.
Els dits troben els llavis
Amatents, acollidors,
Delitosos amb el contacte.
Calidesa de llar,
De llit acabat de fer.
Ressegueixo la frontera
Que separa els dos hemisferis.
Un clandestí a la recerca
Del seu particular dorado.

Comentaris

mar ha dit…
oh, quina sorpresa!
trobar el teu escrit tot just enfilant el cap de setmana...
venen ganes de jocs clandestins sota llençols recent estrenats...

un petonet clandestí doncs...
17 d’octubre del 2008, a les 17:29
El Company de Venus ha dit…
Mar: No podia deixar els meus i les meves lectors i lectores sense uns versos per gaudir el cap de setmana. Jocs clandestins... sempre descobridors...
17 d’octubre del 2008, a les 22:55
Rita ha dit…
Ummmmmm.... doncs.... gràcies pel regal! :-)
18 d’octubre del 2008, a les 12:47
Anònim ha dit…
La clandestinitat del cos és la porta de les habitacions del ànima

nic
18 d’octubre del 2008, a les 20:16
El Company de Venus ha dit…
Rita: Gràcies a tu per la visita. Fins la propera visita.

Nic: Mmm... Dóna per pensar això que dius... Gràcies per la visita.
20 d’octubre del 2008, a les 8:19
Guspira ha dit…
La delícia de llegir les teves paraules càlides escrites amb un gust exquisit desperta el més clandestí dels pessigolleigs adormits en llits acabats de fer o de tornar a desfer...
22 d’octubre del 2008, a les 23:16
El Company de Venus ha dit…
Guspira: El llit... territori on esdevenir clandestins, travessant fronteres i terres desconegudes. Gràcies.
23 d’octubre del 2008, a les 9:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació