Cercar en aquest blog

divendres, 10 d’octubre de 2008

Isòsceles

Les teves cames formen un triangle isòsceles amb el sòl.
Perfecte, delicat, terriblement proporcionat.
Els dos vèrtexs són la base de la piràmide
Que esglaonadament, com un punt de fuga,
Em duu al teu racó.

Aliena a .la meva mirada, d’esquena a mi,
Et despullo en somnis.
Un somni on escalo la muntanya
Per arribar al cim.

Un somni on un ull em fa una picada maliciosa, lasciva.
Un somni on m’acosto lentament i, amb les mans,
Ressegueixo els dos vèrtexs que s’enfilen
Cap a l’infinit desitjat.

10 comentaris:

rosseta ha dit...

Ostres que bé la noia que formi un triangle isòsceles, i si té poquissima cuixa que... aiai Tu si que saps barrejar la geometria amb la sensualitat, tan debò la que s'ensenya a les matemàtiques dels centres fos així, segur que tots estarien atents ;)

El Company de Venus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El Company de Venus ha dit...

Rosseta: Això de la geometria m'ha donat una idea... No em negaràs que formen un triangle isòsceles perfecte!... I això de la cuixa... és indiferent, la veritat.

mar ha dit...

em sembla que la perfecció de la figura rau en la mirada que despulla i somnia...

no en la forma geomètrica (im)perfecta que descriuen cames i sòl...

no company?

versos suggerents ...
per tancar els ulls i deixar-se recórrer...

cap de setmana prometedor i amb perspectives geomètriques molt interessants...
;)

Rita ha dit...

Concideixo amb la mar. Tot depèn del que hi vulgui veure la mirada i la teva mirada sembla molt i molt interessant... :-)
Bon dapde! (I profitós...)

El Company de Venus ha dit...

Mar: Certament, la mirada del que mira és la que imagina, la que despulla, la que veu la perfecció... encara que aquesta imperfecció que dius hi sigui i que es converteix en absolutament secundària.

Rita: Gràcies per dir que la meva mirada és interessant. Em dóna força per continuar aplicant aquesta visió a tot allò que m'envolta.

Guspira ha dit...

Amb somnis així segur que fa peresa despertar-se... Estic totalment d'acord amb la mar i la rita, la perfecció de la figura rau en la mirada que despulla i somia...
No has sentit a dir mai allò de... "hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes?" ;)

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Permet-me que m'apunti aquesta frase: Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes... I evidentment, tot és relatiu en funció de qui mira.

llenguaddicta ha dit...

¿De qui era aquella frase? "De totes les escales per a pujar el cel, he triat les teves cames".

El Company de Venus ha dit...

Llenguaddicta: No recordo qui va ser, però tenia molta, molta raó.