Part I Fumegen els tallats damunt la taula,
Espectadors de mirades
Entre tu i jo.
T’alces i la teva mirada
Em despulla.
Espurnes de desig contingut
Que malden per arribar a mi.
La teva mà s’acosta
Als meus cabells molls,
Pel clatell,
Com un lladre de guant blanc.
Delicadament, les puntes dels dits
Acaronen la meva pell,
M’encaminen a un temps,
A un espai desconegut.
Electricitat d’alt voltatge
Sacceja el meu cos.
La teva mà toca els meus llavis.
No goses besar-me.
Ho veig en la teva mirada.
Però jo beso els teus dits,
Acaronant-los amb la punta de la llengua.
Els dits que m’han fet estremir
Des de la llunyania.
4 comentaris:
mmm
llegeixo i rellegeixo...
imagino i desitjo...
...
amb un tallat fumejant damunt la taula...
frueixo de les teves paraules talment com si fossin viscudes...
resto captivada de la sensualitat i delicadesa amb què descrius moments tan quotidians i propers...
Sensualitat en estat pur...
Mar: Gràcies. És sempre una delícia escoltar les teves paraules, bombolles que s'alcen cap al cel dels elogis.
Rita: Gràcies. M'afalaga enormement.
Llunyania que intueixo que cada dia esdevé més pròxima...Llunyania desitjosa d'una proximitat delicada i encoratjadora.
Desitjo que aquesta proximitat s'esdevingui ben aviat!
Publica un comentari a l'entrada