Part III
M’alço i t’agafo la mà.
Em segueixes en silenci,
Manyac, un xic tremolós.
T’estiro al llit i et contemplo.
La nuesa ressalta
Els teus trets més desconeguts.
Ajagut, la teva mirada
Em despulla l’ànima.
Em mires amb delit,
Amb desig, amb passió continguda.
Els meus llavis busquen el teu sexe.
Els teus teus cerquen els meus.
Perfecta sintonia de cossos en zel,
Desig amagat,
Reprimit en un univers virtual.
Repasso centrimetre a centímetre
El teu fal•lus,
Sentint les batzegades de paler dins meu.
Recórrer la frontera del plaer,
Jugant a fet i a amagar,
Estremint-me a cada llepada,
A cada moviment imprevist.
A fora, els tallats ja no fumegen.
L’escalfor ha fugit a altres camps.
6 comentaris:
company,
mira que em fa ràbia que es refredin els tallats...
però en aquesta situació...
crec que no m'hauria fet res...
;)
un petó
Uau! Crec que et visitaré més sovint, definitivament.
Aclariu-me un detall, a mi no em passen aquestes coses perquè no prenc cafè? Perquè si se n'ha de prendre, se'n pren, eh?
Mar: De totes les vegades que s'han refredat tallats a la taula, tant de bo la meitat tinguessin una explicació com aquesta.
Llenguaddicta: Llenguaddicta. Gràcies per fer-hi cap. Seràs benvinguda sempre.
Amèlia: El nombre de cafès és proporcional a la intensitat de la situació. O sigui que tens dues opcions: o apuntar-te al cafè o optar per altres beuratges... a veure què passa.
Això de la proporció no és el meu fort. ¿Per què les tècniques per lligar són perniciones per la salut? (cafè, cigarreta, puenting...).
Amèlia: Dolent per a la salut? I ara, el cafè és d'allò més saludable... Mira que bé que els ha anat als dos protagonistes poètics. :)
Publica un comentari a l'entrada