La meva ploma voldria escriure Versos sobre el teu cos.
Els versos més bells mai escrits.
Rimes i metàfores pintades
Amb tinta duradora,
Indemnes a l’aigua,
Al pas del temps.
Sonoritats sensuals que despertin
El desig anhelat,
Que arribin ben endins
De la teva ànima.
Un sonet, potser una estança,
Que s’arrapi a la teva geografia,
Que s’hi fongui,
Que s’amari dels teus encant,
Del teu plaer.
Versos joganers que cerquin
Els espais més deliciosos,
El jardí de les aromes,
El paradís del delit.
13 comentaris:
Si a mi em diguessin això em desfaria, em convertiria en pasta de paper i em faria el paper més selecte del món perquè em poguessin escriure tot el que calgués al damunt. :-)
veritables tatuatges sensuals que deixarien al descobert desitjos i plaers amagats...
rita, jo també seria paper...
Rita: Seria una transformació ben plaent, no? Deixar-se escriure sentint-se com un paper en blanc...
Mar: Veig que haureu de demanar a algun follet entremaliat que us concedeixi la capacitat d'esdevenir paper on escriure-hi 'veritables tatuatges sensuals'.
escriure és i ha estat, sempre, un plaer. tot i així, encara hi ha gent que té por al paper en blanc.
Hi ha papers perillosos, com una tempesta; n'hi ha que són inofensius.
se que es a la matinada, soc una ploma insomne
però te he vist altre vegada
aquets cos nu
que jo tant he estimat
però no et confonguis
no et vull a tu
ni a la teva anima
vull el teu cos
voldria tornar-me a perdre en els teus braços, mossegà els teus pits i acaronar el teu sexe...
però no tenc tinta!!
salut estimada!!
Mq: Boniques paraules per reclamar el cos, un cos potser perdut, potser mig oblidat tot i que a tocar.
Gràcies per la visita.
company...
hi ha follets que ens concedirien aquest desig?
on són?
;)
Jo estic amb la Rita i Mar que seria fantàstic convertir-se en paper per sentir-hi ben gravades les paraules, aquestes paraules i les milers que puguin sorgir dins aquesta sensualitat en la que ens endinses...
Mar: Jo crec, que cercant-los, aquests follets es poden trobar.
Rosseta: Seria fantàstic que no perdéssim mai de vista aquestes experiències impreses.
Després de llegir aquests versos, estaria disposada a que m'escrivissin estances i estances sobre el meu cos mentre me les van recitant a cau d'orella...
Tot un honor, aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada