Cercar en aquest blog

dimarts, 18 de novembre de 2008

Màgia VIII


Part I

Estirats. En aquesta cala pregonda,
A recer de vents i onades,
De la realitat opressora,
Contemplo el teu esguard.
No calen paraules per sentir que em desitges.
No em calen paraules per dir-te que et desitjo.
Focs follets espeterneguen als nostres ulls.

Acosto els meus llavis tímidament als teus.
Festeig gairebé imperceptible,
Com dos infants que descobreixen el cos.
Un calfred em recorre l’espinada
I s’instal·la al moll de l’ànima.
Sensació pràcticament enterrada
En el racó dels records.

4 comentaris:

mq ha dit...

t’observo... de lluny
em deixo anar
immers en un buit
et pens
t’imagino... ets a prop

mar ha dit...

quina cala més ben triada per viure la màgia que ens proposes...
un calfred recorre tot el meu cos quan llegeixo les teves paraules...
imagina't si les visqués...
;)

El Company de Venus ha dit...

Mq: Versos poderosos, també, els teus. Gràcies.

Mar: Un plaer que, tancant els ulls, puguis imaginar-ho.

rosseta ha dit...

Igualment com he dit a l'altra (avui vaig al inrevès...) diguem on he de firmar, posa el paper a taula, dóna'm una pluma i tanco els ulls mentre firmo. Vull anar a aquest indret on et porta la imaginació i a on s'hi estarà millor que a la realitat.