Desperta el dia al teu cos. Un dia nou, fresc, prometedor.
Natura evolucionada
Pels segles dels segles.
Et mires al mirall
I ets la mateix d’ahir.
Una mà recorre el teu cos
I hi troba tot allò que conforma
El teu univers.
La joventut et confon,
T’envolta en una bombolla
De feliç inconsciència.
Al darrere, el llit desfet.
Llençols que descriuen
Una batalla sense vencedors,
Sense vençuts.
Només el temps confirmarà
Que avui no ets la mateixa d’ahir.
Que ja no ho tornaràs a ser mai més.
2 comentaris:
Es estrany que sols el temps ens fasi adonar-nos dels canvis que s'han produït en la nostra persona interior, estrany però alentidor.
Bonic escrit.
Petons
Belita: En aquest cas no només és el temps, sinó alguna circumstància viscuda hores abans. Gràcies per l'elogi.
Publica un comentari a l'entrada