dimecres, 21 de gener de 2009

Inútil

És inútil teixir versos
Quan les paraules no brollen.
Recrear situacions,
Espais de fantasia
Tancar els ulls
I reviure allò que has viscut.

Cal saber deixar la ploma
A un costat,
Tancar la petita llibreta
On anotes secretament,
Celosament,
Mots teixits amb fils de poesia.
A voltes amb destresa,
A voltes sense.
Però sempre amb passió.

8 comentaris:

Lydia ha dit...

A mi me pasa millones de veces, incluso para escribir cualquier cosa, pero si no sale de adentro, si lo tienes que hacer forzado, no sale como tendría que hacerlo.

Besito.

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Escriure no és un acte de funcionari, sinó tot el contrari, és un exercici que surt de ben endins, que s'ha de sentir, ja sigui com a propi o com a imaginat.

Rita ha dit...

Sense passió no es pot fer res important, penso...

El Company de Venus ha dit...

Rita: Tota la raó del món. La passió (no només la física, no ens siguem sempre tan malpensats) és imprescindible.

belita ha dit...

Imagino que aquest es el motiu pel que sempre es llegeix passió als teus textos. Son coses que brollen de dins no un acte de funcionariat.

Guspira ha dit...

Està clar, que en tu les paraules naixen amb delicadesa i amb una sensualitat que et caracteritza i que ens apassiona llegir...

mar ha dit...

cal saber tancar la llibreta i amarar-se de vida... tot d'un plegat les paraules tornen a brollar sense saber perquè...
o potser si...
quan el foc crema, la passió s'encén i les paraules ens inunden...

El Company de Venus ha dit...

Belita: Gràcies per la referència a la passió dels textos. Tot un repte per continuar versant passió.

Guspira: Gràcies per l'apassionament amb què llegeixes.

Mar: Quan el foc crema, les paraules brollen encara amb més intensitat.