Com un antic tresor
Del temps dels pirates,
Servo als meus dits
L’aroma dolç del teu sexe.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
Abriéndome: Pues sí.
guarda'l i gaudeix-lo doncs... talment com un tresor gravat a la pell... o potser com una obra d'art que impregna tots els sentits...
Onze de setembre.
Amb l'escalfor del sol a l'estiu, l'emanació es degrada! És com si quedés amenaçada per qualsevol tipus de droga que s'endu tota passió (tota espina).
L'Olimp o l'Elisi d'un perfum, no es troba sota la llum dolça del sol i a les mans dels déus entranyables... És una altra mena de llum, i rau sobretot en la noblesa del cor i ben lluny del que els déus vulguin concedir-nos o no als pretensiosos mortals.
No és el poder del déu SOL, a l'estiu, qui té l'agulló d'una olor elemental i plena de pura follia.
Aquesta és la meva opinió, i ben discutible per cert!
Onze de setembre.
Anònim: Una disquisició que ara mateix se m'escapa. Hi reflexionaré, tot i que cada estació té el seu valor.
Moonlight: Si que és suggerent, si. Deliciós.