Salta al contingut principal

Plasma


El plasma m’obsessiona.
Tinc la teva imatge
Al meu davant,
I dins el meu cap,
Clavada, obsessiva.

Còmplice d’aquest estat,
La càmera augmenta
El meu neguit,
El meu desig,
Acostant-me als detalls
Més íntims
Del teu rostre.

Els teus llavis s’ofereixen
En tota la seva rojor,
Lascívia continguda.
Que m’eriça la pell,
Sentits en alerta.

Tímidament,
La teva llengua se m’ofereix
En una font de desig,
Imaginació desbordada.

He perdut el fil del que escric,
Del que transcric,
I deixo que parlis,
Que em miris,
Que escoltis atentament
Les preguntes que et fa.
Que m’hipnotitzis.

Ja no puc tornar enrere,
Em tens atrapada,
El plasma em segresta
I em desarma,
Lliurada a l’obsessió
Dels teus llavis
Que cerquen els meus,
Dels teus ulls
Que em fiten delerosos,
Mentre el meu cos
Respon a tanta provocació.

Comentaris

maria ha dit…
Maquíssim!
Tu si que ens tens ben hipnotitzats a tots amb aquestes poesies tan dolces.
Maria: Gràcies. Talment un hipnotitzador amb un pèndol.

Mar: Provocador? I ara, per què?
òscar ha dit…
un poesia genial i hipnòtica. de principi a fi.
moonlight ha dit…
dificil aguantar tanta provocació...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.